EL FIL D'ARIADNA

Revista Literària en català

16 de maig de 2010
Sense categoria
22 comentaris

La relativitat, d’Anna Maria Villalonga

La relativitat

 

Crosta de núvols.

Un astre esquarterat i absent.

El primer papa plora

el quart, el cinquè mes. 

 

Del cel un degotall inusitat.

Boom del paraigua fosc.

Pols d’ales de libèl·lula mullada.   

No vola sense pols.

 

I jo penso en Grenlàndia.

 

Nius deserts d’orenetes.
Foscor de vespres freds.
Les sabates humides,
llambordes del carrer.   

La flor encara passeja

indrets desconeguts.

És feixuga l’espera              

del blau del mar, del cel.

 

I jo penso en Grenlàndia.

 

Anhel de papallona.

De cuca de llum tendre.

Calitja, cels lluents,

terrasses a la fresca.


Insectes de vol cec,

abelles rialleres.

Faran cap fins aquí…

Arribaran a temps.
 

I jo…
i jo penso en Grenlàndia.

 

 

Anna Maria Villalonga (maig 2010)  

  1. Anna Maria, tens una imaginació desbordant, m’agrada molt tot el que escrius i t’agraeixo que m’ho hagis enviat.
    Una abraçada i moltísimes gràcies.
  2. Bonic poema.
    El canvi climàtic és un fet, i hores d’ara no se sap quan començarà la calor, tant pròpia d’aquestes latituds en aquesta època de l’any altres vegades.
    El clima està variant el seu compòrtament i la Terra sembla que es queixi a la seva manera (terratrèmols, volcans, huracans, sequeres extremes, inundacions…) del maltracte a que està sent sotmesa.
    Encara estem a temps de salvar-la!

    PD: No he entès el tercer i quart versos. Ja em diràs.

    Petons.

  3. Anna,

    Un poema molt bonic, però encara que en aquests moments es
    parla molt del canvi climàtic, aquest ha existit sempre la terra és mou i totes
    les generacions de alguna manera ens hem carregat la natura. Ara no recordo el
    nom del lloc, el Tomàs Molina deia un indret que ara és plena muntanya fa molts
    temps era platja. La terra es mou i potser nosaltres fem que encara es mogui
    més rapida.

    Una fotografia preciosa.

    Petonets bonica.

  4. a mi m’hi agraden les “pols d’ales de libêl·lula mullada”.
    un plany molt sentit i molt ecològic.
    (no és també perquè el temps és variable i no para de ploure, oi? : la pluja és en si primaveral: “pel maig, de sobte un raig”!)
    abraçada. 

  5. Molt bonic, Anna Mª. tot i que m´ha costat, però no per críptic, sinó per una burrada de lector d´aquelles que em passan de tant en tant: Als primers versos he llegit més enlloc de mes. I llegia que el primer papa plorava, el cinqué papa encara més i el quart papa mès… No entenia res… Vinga donar-hi voltes… Ha ha ha huas huas huas!!!!!! A la fi s´han esvait els nuvols mentals… m´he fet un fart de riure i… el poema s´ha omplert de llum, tot i ser ple de núvols. I m´ha agradat molt.

  6. Molt bonic, Anna Mª. tot i que m´ha costat, però no per críptic, sinó per una burrada de lector d´aquelles que em passan de tant en tant: Als primers versos he llegit més enlloc de mes. I llegia que el primer papa plorava, el cinqué papa encara més i el quart papa mès… No entenia res… Vinga donar-hi voltes… Ha ha ha huas huas huas!!!!!! A la fi s´han esvait els nuvols mentals… m´he fet un fart de riure i… el poema s´ha omplert de llum, tot i ser ple de núvols. I m´ha agradat molt.

  7. Com ja he dit altres vegades, cada poema és un regal per a mi!! GRÀCIEEES!!!
    Ja saps que el tema ecològic em toca d’a prop, Anna Mª!! I aquests versos tan connectats amb la natura m’evoquen que ens costa estar contents amb ella: si plou perquè plou…si no plou perquè no plou…massa calor!! massa fred!! I no l’escoltem… i mira que ens parla. Potser ens vol cridar l’atenció: feu-me cas!! col·laboreu amb mi!! us necessito!! estic ferida!! Però la vida es va fent camí…
    Sí que tot és relatiu…més que no ens pensem…i potser segur també que a Groenlàndia tot és més clar i net; potser allà a  la natura no li cal cridar tant l’atenció i sense voler enyorem la seva companyia sense sobresalts.
    Petons, Anna Maria, el poema i la foto  m’han encantat!!

  8. Com ja he dit altres vegades, cada poema és un regal per a mi!! GRÀCIEEES!!!
    Ja saps que el tema ecològic em toca d’a prop, Anna Mª!! I aquests versos tan connectats amb la natura m’evoquen que ens costa estar contents amb ella: si plou perquè plou…si no plou perquè no plou…massa calor!! massa fred!! I no l’escoltem… i mira que ens parla. Potser ens vol cridar l’atenció: feu-me cas!! col·laboreu amb mi!! us necessito!! estic ferida!! Però la vida es va fent camí…
    Sí que tot és relatiu…més que no ens pensem…i potser segur també que a Groenlàndia tot és més clar i net; potser allà a  la natura no li cal cridar tant l’atenció i sense voler enyorem la seva companyia sense sobresalts.
    Petons, Anna Maria, el poema i la foto  m’han encantat!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!