Divendres 4 d’abril, a les 8 del vespre, Marina Garzón i jo estrenarem l’espectacle MAL TEMPS PER A LA LÍRICA al Casal Jaume I de Pedreguer. Aquest és un dels poemes que interpretarem. Recomane llegir-lo amb un fons musical: EL CANT DE LA SENYERA. RIÀ Rosa, Lluna, dolçaines, nèctar: al firmament estels dansant.
La versió compromesa i la festiva d’un mateix poema. ESTAT DE SETGE Malgrat tres segles de foc inclement, l’oriflama solca a llom d’un estel el més bell firmament. Visca l’ANC! FALLES FOLLES (20 de març) Malgrat dinou dies de foc inclement, l’estel del matí senyoreja sa i estalvi
Acabat d’eixir del forn. Encara no el tinc ni jo! SINOPSI EL CAS PENÍSCOLA La inspectora dels Mossos d’Esquadra Anna Recasens sabia que el seu gendre havia quedat orfe de mare als tres anys, però ignorava que Roser, la qui hauria estat la seua consogra, havia mort assassinada i que no s’havia trobat mai
Remei infal·lible per deslliurar-te de les morenes. I fins i tot de les rosses. PASTEROLS Les dones que hi han passat conten i no acaben dels dolors del part. Jo, en canvi, per gràcia i per desgràcia, home, dic i mantinc que el qui no pateix morenes ignora què es parir sense estar prenyat.
Com que feia dies que no penjava res al bloc, avui un capítol vibrant -de vibrador- de la novel·la eròtica que estic escrivint. ARRANCA-SOSPIRS, CUCAFLOR I EN PATUFET En deu anys de casats, Paula havia rebutjat sexualment Daniel més de tres mil vegades. Ho trobava d’allò més normal. Ara bé, que ell li haguera
A COR OBERT i 10.193-ESCUMA DE MAR, dos llibres que en parlen 1939-2014: 75 ANYS DEL FINAL D’UNA GUERRA I DE L’INICI D’UNA ALTRA Perifèric Edicions té el gust de presentar-vos A COR OBERT i 10.193-ESCUMA DE MAR, dues novel·les de Manel Joan i Arinyó ambientades en dos períodes fonamentals del segle XX.
Un relat de sang i sexe que pertany al llibre ESTRÈS, l’edició canònica del qual apareixerà aviat. JOC NET Fins a aquell dia no m’havien caigut malament els homosexuals. Bé, tampoc. En realitat, no he estat mai una dona sexual i per tant he obviat aquests temes. Siga com siga, quan el meu marit
Acabe de llegir aquest llibre de Mateu Lluís Vives i m’ha impactat. N’hauria de fer una ressenya, però no tinc prou temps. L’editor -Jordi Solé, Voliana Edicions- m’ha donat permís perquè en reproduïsca ací un capítol. Confie que els agrade. TUTORIA Per si no en tenia prou amb tres alumnes tancats a la presó
Primer capítol de CUBANETA MEUA 1 L’anonimat, Joan, vet ací la mare dels ous, es deia. Allí, a banda que no et coneixerà ningú, està tot permès. O si no tot, almenys el més important. Només que fóra cert la meitat del que li havia contat Palaleta… En una setmana ho faria tot pols.
I sensiblement ultramasclistes. ANTIPOÈTICA Com na Mustior, que somia bacanals, però defensa el virgo amb ungles i ullals; si cal, arranca els ulls als aspirants. Com el conco, que conta contalles als cucs sense haver-lo posat mai en calent. O el borratxo que mor ofegat de cassalla,
Sembla que va ser ahir i han passat ja 20 segles. EL DEGOLLAMENT DELS INNOCENTS I Va ser al pic de la mitjanit. Decapitaven els infants amb moto-serres. Queien els caps i redolaven pel pendent de l’infern nostre de cada dia.
La supervivència en una aula de Secundària.La meua col·laboració en el CALENDARI DELS BRILLANTS – 2014 PATIRÀS MÉS ESTRÈS QUE UN MESTRE D’ESCOLA ZONES D’OMBRA Que jo sàpia, tots els humans podem patir zones d’ombra en un moment o altre de la vida. Els en diré una que se sol produir bastant en els
A propòsit de l’excarceració de Miguel Ricart, adjunte un fragment d’una novel·la inèdita meua. La coberta és d’una altra novel·la en què narrava el segrest i mort d’unes adolescents. Uns mesos més tard, amb motiu d’acomplir-se el primer aniversari de la mort de Roser, dos milers de penisclans s’aplegaren davant l’ajuntament per donar suport moral
Poema antinuclear. RIBERA Des dels dominis del Maligne, criatura adorable, riuades d’urani inundaran les teues valls. Núvols de boira asfixiant se t’engoliran. Pluja de sang. Alcavotes esdentegades t’escupen calàpets a la boca. El teu himen venut per trenta dòlars d’argent. Fosos, regalimen, Et corrompen els meandres. Barrinades als pits. Dels rosers només queden les
Jo també he col·laborat en la ruïna econòmica i moral de Canal 9. Van passar deu anys abans que la gentola de Canal 9 no tornara a recordar-se’n de mi. Em van cridar del programa Arrels, magazín que passaven diumenge de matí. Si acceptava d’anar-hi, hauria de parlar de seducció durant mitja hora aproximadament. Vaig