Homilies d'Arinyó

Sermons profètics, exaltats i llunàtics

1 de maig de 2014
0 comentaris

No m’esguites!

La meua col·laboració en SEXDUÏTS I SEXDUÏDES

NO M’ESGUITES!

 

-Xe, a mi no em toques, que m’esguites! –m’aturà l’escomesa la puteta amb què em dutxava.

            No sé com havia arribat a aquella casa de cites tan poc ortodoxa, on la madam ens mirava i no se’n perdia detall; si no és que la xicota era nova i l’estava avaluant. Un altre que guipava a pler era l’amic que m’hi havia acompanyat. Devia voler assegurar-se que em deixava en bones mans.

            Ben nets i polits, la jove meretriu em va exigir que li abonara el servei abans d’entrar plenament en matèria: 2.300 euros.

            Ho vaig trobar un pèl car i vaig queixar-me’n. Immediatament la madam, fastiguejada, escampà el poll. Com el meu amic, llevat que aquest es va fondre de vergonya.

            La deserció dels indignats donà ales a la Lolita, que em va assabentar que, ja que m’havia posat en aquell pla, no es gitaria amb mi ni que li pagara el doble. Sí, dona…

            Horror! Un dels capítols més lacerants de la meua vida onírica em turmentava de nou: el meu destí fatal era no poder clavar-la ni afluixant la mosca.

            -Dóna’m 1.300 euros en concepte d’aigua i sabó i vés-te’n. Au, vés, corre: que et folle un peix!

            -Què?!

            -I calla o et faré pagar també els 75 euros del tallat descafeïnat que t’has pres per entrar en calor quan hi has arribat.

            -Vull el lli… bre de re… cla… ma… ci… ons… –intentava dir-li, però de l’acalorada que tenia no m’eixia ni la veu.

            Per sort em vaig despertar en aquest punt; del contrari hauria tingut un infart. On s’és vist: voler-me arrancar 2.300 euros una principiant que no devia saber fer ni la bicicleta! Això amb Franco no passava.

            No hi hagué mans de dormir més i me’n vaig anar a treballar amb una mala lluna devastadora. Atabalat, vaig passar un semàfor en roig i em posaren una multa de 150 euros, que es quedaren en 75 per pagar-la de seguida. Toca, 75 eurets estalviats de bon matí.

            En la pausa per esmorzar vaig relatar el malson als col·legues, que em feren costat unànimement, fins i tot els transsexuals i les beates.

            -On anirem a parar?

            -Aquesta inflació derivarà en crisi econòmica, no pot ser altrament.

            -I amb més atur.

            -Ja podeu ben dir-ho.

            -De tota manera, mira-ho pel costat positiu: amb l’atac de dignitat t’estalviares 1.000 euros, que prompte està dit.

            -Sí, això sí.

            Content per les mostres de solidaritat rebudes, el vaig convidar a esmorzar. Tos els dies no et cauen 1.000 euros del cel. Sense comptar els 75 que m’havia estalviat de la multa.

            -Açò ho pague jo!

            153 euros.

            De camí cap a casa vaig parar en la pastisseria i vaig comprar una gran safata de rebosteria i una botella de Moët Chandon, ja que en portava una de cap. 100,02 euros.

            -Done-me’n 100 i compte redó –m’obsequià la pastissera bonica. Quina xurra: tot eren guanys aquell dia! Que no es trencara la ratxa i prou.

            Vaig dinar amb la dona i a les postres, després del brindis, li vaig explicar el somni. Mai no ho haguera fet. En comptes d’estar contenta perquè fins i tot dormint vetlle per l’economia domèstica, m’amollà el gos:

            -¡Deshonrat, pendó, so drap! Ja m’ho deia ma mare, que amb tu poques alegries: cap ni una! Balafiar d’aquesta manera el patrimoni!

            -Ningú no és perfecte.

            -Tu no, per descomptat. Tu ets un feréstec. Però espera’t, que ara sabràs el preu d’un clau! Que dic, d’un clau? Ni a dutxar-te no tens dret a partir d’avui, si abans no passes per caixa! Mal jacuzzi no em compraré, veus, amb el que guanyaré amb tu!

 

Una altra cosa potser no, però paraula sí que en té, la senyora. Ací la tinc ben estovada dins la banyera hores i hores tots els dies, mentre jo em rente en la pica com els gats, ja que després de l’última retallada de sou en tinc tot just per a una dutxa mensual. Em cague en la puta!

            La culpa de tot la té Zapatero!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!