EL CAS PENÍSCOLA – ENTREVISTA

divendres, 1 agost de 2014
“No vaig buscar el cas Peníscola, sinó que el cas Peníscola em vingué a buscar a mi”. Parlem amb Manel Joan i Arinyó, autor de “El cas Peníscola”
Amb “El cas Peníscola”, Manel Joan i Arinyó va obtindre el darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol. El de Cullera ens porta una història de crims i intriga protagonitzada per la inspectora dels Mossos Anna Recasens, qui investiga pel seu compte un misteriós assassinat sense resoldre fora de la seua jurisdicció.

D’on sorgeix la idea de “El cas Peníscola”?
Es pot dir que jo no vaig buscar el cas Peníscola, sinó que el cas Peníscola em vingué a buscar a mi. Aquesta novel•la està basada en un cas real. Un crim execrable. La víctima, una dona en la plenitud de la vida i amb un fill de tres anys. Des del principi es va dir que el mòbil no havia estat ni el robatori ni la violació. Vaig intuir que no trobarien el culpable i, ves per on, ho vaig encertar.
Com que era un fet que no em podia traure del cap, cinc o sis anys més tard he novel•lat un cas amb un punt de partida semblant, però amb personatges i escenaris que no hi tenen res a veure.

Per què vau escollir Peníscola com l’escenari adient per a la trama? Què hi té la Ciutat en el Mar?
Bàsicament perquè és un poble molt bonic i jo el conec bé. A més, el necessitava prop de Catalunya.

Com definiríeu el personatge de la inspectora Anna Recasens? Com influeix en el relat el fet d’ésser una Mosso d’Esquadra a l’altra banda del Sénia?
Trobe que és un personatge molt interessant, molt singular. Tan implicada en el seu ofici com en la seua vida familiar, diries que, durant la investigació del cas Peníscola, està vivint un període força especial de la seua existència. No debades té problemes biològics i sentimentals i, a més, la filla se n’anirà prompte de casa i ella s’hi quedarà sola.
És evident que està fora de la seua jurisdicció, de manera que totes les investigacions que fa són pel seu compte i risc, si més no al principi.

“El cas Peníscola” duu uns mesos a les llibreries. Com valoreu la rebuda del públic?
He fet tres presentacions amb una resposta més que acceptable. També han aparegut algunes ressenyes elogioses; fins i tot molt elogioses, un parell o tres. Ara confie que el boca a orella faça la resta. Per una altra banda, estic segur que molts professors la llegiran i la recomanaran als seus alumnes.

Com a novel•la guanyadora del Premi Vila de Puçol, penseu que el fet de ser guardonat contribueix a la visibilitat del llibre?
Els premis estan molt bé si després t’edita el llibre una editorial que s’involucre en ell. En el cas del premi de Puçol, editat per Onada, s’hi presenta aquest benifet.

Com valoreu el panorama literari en valencià?
Estem millor que mai: molts autors i uns quants llibres molt bons tots els anys. Literatura de tots els gèneres i per a totes les edats.

Teniu cap altre projecte a la vista?
Estic embrancat en una novel•la eròtica en clau d’humor protagonitzada per tres matrimonis. Els homes van d’eixida del matí a la nit, però les dones passen d’ells olímpicament. L’eterna pugna del somni de l’harem versus el príncep blau, amarat de surrealisme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *