EL CAS PENÍSCOLA – Ressenya de Manel Alonso

Ressenya apareguda a Sons de Xaloc

L’escriptor de Cullera Manel Joan i Arinyó, en la seua darrera novel·la, El cas Peníscola(Onada edicions, Benicarló, 2014), amb l’excusa d’un relat policíac ens oferix el retrat d’una dona madura, Anna Recasens, en plena crisi emocional que decidix obrir un parèntesi en la seua vida, allunyar-se de la ciutat on viu, Barcelona, i del seu lloc de treball (és inspectora dels Mossos d’Esquadra) per a intentar resoldre un assassinat comés díhuit anys abans a Peníscola. La víctima, que amb el temps s’hauria convertit en la seua consogra, era una dona jove, moderna, guapa i sexi, a la qual un desconegut va assassinar brutalment.

Anna Recasens està, a més a més, en l’inici de la menopausa i es troba enfonsada anímicament després que el seu marit l’haja abandonada per una dona més jove. La investigació que ha decidit iniciar fora de la seua jurisdicció i mentre està de baixa no és un treball oficial, és una investigació anònima amb la qual aconseguirà a la fi recuperar de nou el timó i adreçar el rumb de la seua vida.

Manel Joan i Arinyó aconseguix en aquesta novel·la construir amb una gran sensibilitat, i no per això amb copioses gotes d’humor, un personatge sòlid, atractiu, interessant, al voltant del qual gira i se sosté tot el relat. Aquest personatge, una dona forta i independent, que no es troba en el millor moment de la seua vida, ens anirà descobrint altres personatges femenins en els quals trobarem diferents caràcters, com ara la mateixa víctima, una mare jove a la qual la maternitat no li va fer renunciar en cap moment al seu sex-appeal.

Arinyó 1 En aquest nou treball Arinyó no deixa de ser el narrador agosarat amant de les disbauxes sexuals, però ha sabut contindre’s i dosificar-se, regalant-nos algunes escenes tòrrides on la seducció està per damunt de la gimnàstica. Arinyó no creu en una narrativa on els personatges són àngels o dimonis asexuats. Sap de la força i la importància de la sexualitat en el comportament humà i l’empra sense manies.

Joan i Arinyó també se’ns apareix en aquesta novel·la, amb la qual va obtindre el 29 Premi de Narrativa Vila de Puçol, com un bon creador de personatges secundaris, individus sovint fora del normal però que formen part de la fauna de la nostra societat i que ell sap capturar i de vegades tractar amb tendresa.

Al llarg de tota l’obra Arinyó aconseguix captar i mantindre l’atenció del lector amb un llenguatge àgil i amé, on la descripció del paisatge urbà i rural del Baix Maestrat es convertix en coprotagonista.

La novel·la, com totes les obres d’aquest gènere, es fonamenta en el plantejament d’un enigma, en aquest cas un assassinat no resolt, i la recerca de la seua solució, i per tant necessita mantindre capítol rere capítol una tensió en el lector que el motive a avançar en la lectura. Arinyó ho aconseguix i el lector li ho agraïx arribant a la darrera pàgina, però a mi personalment m’ha agradat més veure com va construint cadascun dels personatges, com els fa aparéixer en escena i quin rol els acaba fent jugar en la història. Crec que en aquest sentit Arinyó ha fet valdre tota la seua saviesa recollida en anys d’ofici i una gran sensibilitat per a captar l’esperit femení.

Manel Alonso

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *