Homilies d'Arinyó

1

 ¡Xiquet, xiquet: el llop Cento va fer un canvi tan espectacular en tornar-se vegetarià que no pareixia el mateix! En fi, ell no vol que es diga, però el cert és que sempre havia sigut vegetarià. ¿O és que algú l’ha vist mai amb un tros de carn a la boca? Com a molt, quan era menut, els seus pares li deixaven olorar els diumenges el bullit de bledes i a l’infeliç se li feia la boca aigua. Tremolant d’emoció, al·lucinava cuixetes de corder al forn! Pobre, qui té fam somia pastissos!

            És un llop tan borinot que no ha sigut mai bo ni per caçar mosques. I per si açò fóra poc, li passaren tantes calamitats juntes en una setmana que deixà d’exercir de llop ferotge per sempre més.

            Per començar, la bacona Carmeta el tirà al riu perquè volia menjar-se-li els tres porquets.

            L’endemà una egua li va pegar un parell de guitzes al morro quan intentava furtar-li el pollí.

            Més desgràcies: Voro el coeter li va encendre un coet al cul i li’l socarrà.

            Arribà diumenge i a Llaurí l’acabaren d’adreçar. La seua amiga de l’ànima, la rabosa Carmela, el va convéncer perquè se’n pujara al campanar i tocara les campanes. Les dones creurien que ja era l’hora de la missa i mourien cap a l’església. Llavors ella entraria a les cuines de les cases i furtaria la carn dels perols. Més tard se la partirien. ¡Però, ah rellops: les dones van descobrir l’enganyifa de Cento i l’acaçaren a pedrades per tot el poble! Mira si estaven fartes de les seues malifetes.

            Aquell dia va ser el de la seua conversió oficial al vegetarianisme. I no va ser només això, sinó que, exagerat com sempre, es va proposar també ser l’ecologista i el pacifista número 1 del món.

            La seua primera acció humanitària va consistir a convéncer les famílies de Favara perquè cadascuna adoptara una mona furona. Havien arribat al poble amb el Micos Circus i es van escapar quan caigué un llamp al pal major i deixà l’envelat cul per amunt.

            De Cento en podríem contar més de mil i sempre arribaríem a la mateixa conclusió: és més perillós lluitar contra una papallona que embotir la mà dins la gola d’aquest llop.

            Què t’ha paregut, morrut?

2

 -Em xiulen les orelles! Algú malparla de mi. Poca broma, eh, poquíssima! Perquè jo em menge mon pare i em quede tan ample; sense gens de remordiment. Una cuixa meua i tot em menjaria de tanta fam com tinc! El mal és que només hi trobaria pell i ossos…

            L’heu sentit? De tant en tant li entra la vena feroç i no vol que es diga que és un tros de pa beneït. “Cento Floretes”, li diuen de malnom a Favara i ell es torna boig. No, no és que se’n torne: ja fa temps que està com una xota. Fa tots els esforços del món per ser bo i, en canvi, quan se li’n va el cap, preferiria que la gent li tinguera més por que a una tronada. Si li digueren el Terratrèmol de la Ribera estaria més pagat que el dir-ho. Quin trencapinyols que està fet!

            Era cosa d’admirar les reflexions que li va fer a la rabosa Carmela perquè deixara ella també de fer maldats.

            -Abans no teníem un altre remei que arramblar amb tot el que se’ns posava per davant per omplir el pap, però a hores d’ara venen granulat en totes les botigues.

            >>Vull dir-te amb això, Carmela bonica, que ha arribat l’hora de deixar de ser uns dàtils i de posar-nos a treballar perquè la vida en la Terra siga més agradable per a tots.

            I li explicà el projecte que tenia entre cella i cella: es proposava construir Llopcentilàndia Mix, un superparc infantil que tindria com a lema la germanor entre totes les espècies animals i el respecte a la natura.

            La rabosa, al principi, li sabia mal abandonar la seua vida feréstega, però acabà rendint-se a les bones paraules de “Cento Floretes”. Ella mateixa proposà el lloc per construir Llopcentilàndia: els voltants de la cova de la Galera, en les molt altes i frondoses muntanyes del mític Regne de Favara.