Homilies d'Arinyó

Sermons profètics, exaltats i llunàtics

29 de gener de 2014
0 comentaris

1939-2014: 75 ANYS DEL FINAL D’UNA GUERRA I DE L’INICI D’UNA ALTRA

A COR OBERT i 10.193-ESCUMA DE MAR, dos llibres que en parlen

1939-2014: 75 ANYS DEL FINAL D’UNA GUERRA I DE L’INICI D’UNA ALTRA

 

Perifèric Edicions té el gust de presentar-vos A COR OBERT i 10.193-ESCUMA DE MAR, dues novel·les de Manel Joan i Arinyó ambientades en dos períodes fonamentals del segle XX.      No debades, aquest any 2014 en fa 75 de la fi de la guerra d’Espanya i de l’inici de la Segona Guerra Mundial.

           

Totes dues obres relatades en primera persona, en A COR OBERT se’ns narra la vida de Joan, que l’abril de 1938, quan tot just tenia 16 anys, va ser mobilitzat. Dos mesos més tard va lliurar els seus primers combats com a soldat de l’exèrcit republicà.

            Ferit greument i perduda la guerra, els anys posterios no li van ser cap camí de roses, al contrari. Ara bé, hi va haver algunes coses que no li pogueren prendre mai: la capacitat d’enamorar-se i de seduir, la dignitat, la il·lusió, el coratge i les ganes de viure.

            Novel·la sobre les calamitats de la guerra i els amors contrariats, A COR OBERT és sobretot el testimoni vital d’un home que, a pesar de perdre molts combats, no es va donar mai per vençut i va fer el possible i l’impossible per recobrar el seu primer amor.

            Al text queda magistralment dibuixat l’ambient d’un poblet valencià al llarg del segle XX.

 

En 10.193-ESCUMA DE MAR és Joaquín Mas Catalán el qui ens explica la seua singular biografia.

            Ex-soldat de la República Espanyola exiliat a França en perdre la guerra, tenia 27 anys quan va caure presoner de l’exèrcit alemany a Les Voges. D’allí va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, i després a Gusen I, on va viure un calvari de dolor fins que l’exèrcit americà el va alliberar el 5 de maig de 1945.

            El lector es preguntarà de quina pasta estaven fetes aquells homes, que foren capaços de sobreviure cinc anys en els camps d’extermini nazis. Quina voluntat tan poderosa els va empényer a resistir proves tan infrahumanes com les que patien a diari? Si la maldat dels criminals nazis era infinita, les ànsies de llibertat dels presoners també.

 

Tots dos llibres són un homenatge als homes i dones que van patir les calamitats de la guerra i la dura repressió de la postguerra; sens dubte, les millors persones del segle XX. Per això són i seran estel i senyera, espill on emmirallar-nos mirar els amants de la llibertat.

 

                                                                                                                              

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!