Com na Mustior,
que somia bacanals,
però defensa el virgo
amb ungles i ullals;
si cal, arranca els ulls
als aspirants.
Com el conco, que conta
contalles als cucs
sense haver-lo posat mai en calent.
O
el borratxo que mor ofegat de cassalla,
inèdit d’Scotch.
Com l’amant semat que no liqua
de l’amor l’estany.
Cabró vocacional,
el cretí encretinat.
Així els poetes cagamànecs,
soterrats, ploraners bords,
sota els murs clericals
corcats per la humitat
dels seus planys marians,
deixebles com són de l’eunuc que,
sense que ningú no li ho demanara,
infectà,
la veu del seu poble
per escriure les més sentides
necrològiques a l’ogre
delfí del cabdill,
per desgràcia de déu,
súmmum assassí del segle XX.
DIVISA
Mai no maleiré prou
haver nascut pobre i
en nació oprimida.
Encara com, mascle,
alienat de per vida.
L’HOME
Via lliure, eunucs, que l’Home va.
Avui, com ahir, com demà,
deler sobirà:
ungir verges en flor
abrasides de desig.
Pits triomfants, ufanoses
caminen, si poden, escaldades,
panteix devorador,
destil·leria bullent el volcà
carnal d’imminent esclat.
Tuf d’albelló, cadàver corrupte
de sant Cast.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!