DESIG DE L’ILLA
1
Escortats pels dofins,
guiats pel caduf màgic,
lluminosos emergien
els teus pits a l’horitzó,
Illa del Desig.
2
L’Illa matinà més que el Sol
i vingué a rebre’ns al port
a l’albaneix.
Radiant de goig,
febrilment ens abraçava
sense saber què fer-se
amb nosaltres.
Un feix de nervis,
plorava a llàgrima viva,
a besades se’ns menjava.
Singlotant. Tremint.
L’estel del matí
llepava la badia
amb el seu tebi perfum
quan l’Illa ens convidà
formalment
a endinsar-nos fins al fons
sublim del seu cos gloriós.
7
(Carpe Diem)
Amor que vola,
a la cassola!
9
Deixàrem l’Illa en la riba
enmig un riu d’abraçades
de desesper i planys abundants.
Els versos no podien pair la idea
de la partida i, llapasses,
se li soldaven als pits,
a les cuixes, a la matriu.
Els queia el món damunt
i els haguérem d’anestesiar
per embarcar-los.
Frisosos, no ens atrevíem
ni a girar el cap per veure-la de nou:
temíem que la pena
ens fulminara l’alè.
No volíem que s’ofegara en plors
quan, de peus a l’aigua,
pretenia tant sí com no
seguir-nos mar endins.
No passes ànsia per nosaltres,
Illa estimada: el record
del teu rostre adorable
ens serà talismà redemptor
del sotsobre fatal.
I hi retornarem, Illa,
mare, germana i amant nostra.
Els ho pots advertir als monstres
esquerps que et sagnen
mentre, fadada, dorms.
La temptació ens guanyà
i la vam espiar furtivament.
Era molt més bella encara.
S’havia eixamplat d’anques.
Els seus pits divins
s’havien arredonit,
farcits de dolça mel.
Creixia el nostre fill
a les seues entranyes.
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!