OFICI

La Via Catalana profetitzada en vers fa més de 30 anys.

                                                           OFICI

 

I el dia que les vestals i les gràcies,

abillades amb blanques túniques,

mostren compungides al poble

el calze amb la sang del més petit de tots,

degollarem els anyells tendríssims

i les més delicades vedelles

i collirem la millor fruita dels nostres horts.

Després ens aplegarem per sopar

i beurem el millor vi.

En acabant, cantarem i ballarem

i ens estimarem febrilment a tota nit.

A trenc d’alba les fades tocaran les dolçaines.

La Lluna i els estels rompran en un plany etern;

quiets al seu lloc,

impediran que el foc abrase el nostre territori.

Serà el moment de les últimes abraçades i besades.

Ens establirem en rogle per passar-nos el calze,

que tothom mirarà expectant i mut.

El col·locarem sobre l’altar, al bell mig del cercle,

i ens mirarem a la cara.

La mar, solidària catifa, suportarà el pes

dels germans illencs.

I així, dempeus, quiets, impassibles,

silenciosos, agafats de la mà,

Prínceps de la Nit,

ens perpetuarem fins a l’infinit.

 

                                                                      


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *