Homilies d'Arinyó

TENDRAL I MARCIT

Joan Josep Cardona Ivars

Llibres del tramuntanal

El llibre, físicament, és preciós, no debades l’ha produït Jaume Ortolà, de Riurau Editors. I literàriament és deliciós.

         Està estructurat en un pensament introductori i 43 capítols curts, cadascun dels quals porta el títol d’una fruita o d’una verdura, i fins i tot d’un bolet. Tendral i marcit no és només un candorós exercici de memòria i nostàlgia del paradís de la infantesa, sinó que és també un cant de saviesa, de bon gust i de saber fer literari. Amb un ús molt poderós dels adjectius, que doten la seua prosa d’una bellesa poètica esplendorosa, si l’autor s’havia proposat que se’ns fera la boca aigua llegint-ne alguns passatges, a fe que ho ha aconseguit.

         Al llibre, a més de fer un repàs dels usos i costums que requereixen certes plantes per fructificar com cal, hi trobarem ara i adés lliçons d’història, d’antropologia, de sociologia i d’economia agraria, tot ben amanit amb unes altes dosis d’humor, resignació cristiana i espurnes d’alta cultura, sense que resulte en cap moment pedant ni embafòs.

         Alguns episodis, sobretot aquells en què apareixen frares domèstics, m’han recordat certs personatges de Llorenç Villalonga que no era que enyoraven els temps passat, sinó que el vivien en un present que s’esllanguia.

         Si jo fóra crític literari, remarcaria la tira d’aspectes positius d’aquest Tendral i marcit. Com que no ho sóc, m’acomiadaré dient que em trac el capell i faig una reverència davant un autor amb una prosa tan elegant i senyorial, a qui pregue ardentment que escriga una novel·la; sense cànons ni normes, com millor li isca, però que la faça. La nostra literatura li ho agrairà.

         Com els valencians de bé agraïm a la vida que de tant en tant ens regale personatges com Joan Josep Cardona, l’amistat del qual tinc com un dels meus béns més preuats. He dit.

Manel Joan i Arinyó