NIT DEL FOC
INTROIT
El foc. Quan la calentura et crema. L’escalfor mental. L’altra és sempre una incògnita. Si més no des de fa uns anys. I amb segons qui.
La primera espifiada de la vida: l’alternativa amb l’ama.
I ara, només amb ella no falles.
Aquesta nit les cremen, les Falles.
1
Sempre m’han agradat altes. Més val que en sobre que no que en falte. Si jo fóra alt, tot hauria estat diferent. En ser quasi un nan, però, he hagut d’arrossegar-me com una serp moltes vegades, massa vegades, enganxar-me a les seues cuixes, suplicar-los, implorar misericòrdia. El que hi ha, juga. I jo no he filat mai prim. Sovint m’he agafat en un clau ardent.
La Fallera Major d’enguany feia anys que em duia de cap. L’atracció no era mútua. No havia sabut mai com entrar-li per convèncer-la. I això que li anava la marxa. Moltíssim. Era una gran folladora. Experimentada i promíscua. Li tirava als dos sexes, a més. Jo, sempre que la veia enroscada amb alguna altra tia grapejant-se i morrejant-se, m’encenia en flama viva.
El cap li rebentava. No s’aguantava dreta. Ensopegant amb uns i altres es va dirigir als lavabos de les dones. La vaig seguir. Calia vigilar al màxim per no xafar ningú.
Vomità fins el lleu. Fantàstic. Vaig anar per feina: sense comprovar si havia passat el pestell o no, vaig esbotzar d’una guitza la porta del seu compartiment i m’hi vaig introduir. Ella em va mirar més sorpresa que no espantada. La vaig colpejar al baix ventre amb el genoll i va caure cap arrere. Es va quedar asseguda damunt la tassa del vàter. A l’acte se’m va disparar el puny dret. Ella, inconscient de la meua intenció, per inèrcia només, va inclinar el cos cap endavant i va ajupir el cap. La seua mandíbula va continuar il·lesa. Per ara.
Se’m va agafar a les cames i enfonsà el rostre en el meu engonal.
Tremolava tot ella. Tant és així que em va transmetre el corrent nerviós i una intensa fiblada em va recórrer el cos de dalt a baix. Les cames van estar a punt de fer-me figa.
-Folla’m! –em demanà rònegament-. No puc més. Folla’m ja –hi va afegir.
Feréstec, la vaig agafar pels cabells amb la mà esquerra, i amb la dreta la vaig bufetejar repetidament a tot rigor. Va esclatar en plors.
Amb pols insegur vaig intentar descordar-me la bragueta. Ella s’havia tapat la cara amb les mans perquè no la veiera plorant. M’asseuria en el vàter i me la posaria a sobre, de cara a mi. Tal vegada entre el seu escalf, interior i exterior, i la seua xopada, de suor i de fluix, s’aconseguiria la resurrecció de la carn. Morta.
A fora creixia el nerviosisme per moments. Una xica no havia pogut aguantar-se més i boçava copiosament en terra; les qui en rebien els esquitxos renegaven i la maleïen greument. A una altra encara li era més necessari entrar-hi i, mentre ens insultava i ens amenaçava, la mamprenia a puntellons contra la porta. El soroll de la música ja no podia ser més estrident, però vaig témer que no s’hi presentara el de seguretat amb tant d’escàndol. Llavors la vaig aixecar per sota les aixelles i vam eixir del vàter conforme poguérem.
-Vés tu davant, que jo hi aniré de seguida –li vaig dir quan ja érem a les envistes de la porta del bar-. Si et portes bé, et deixaré tastar una cosa.
Em va obeir i jo vaig aprofitar per demanar dos cubalitres en el taulell. Me’ls van servir, vaig pagar-los, vaig agafar tots dos gots de plàstic, ja que aquells dies servir amb els de vidre era temerari, i me’n vaig anar.
La vaig trobar recolzada en un cotxe. Intentava perbocar de nou, però només va tirar un poc de bilis.
Li vaig ensenyar una paperina doble i els ulls li van fer perla. Ansiosa, intentà prendre-me-la d’una manotada, però vaig ser més ràpid.
Les pupil·les se li dilataven. Els llavis, la llengua, la gola, totes les parts de la cara li tremolaven, guanyades per l’avidesa i el frenesí.
Magnànim, em vaig traure un espillet de la butxaca i vaig procedir a partir la coca. De seguida li vaig passar un bitllet i ella s’hi va llançar com una possessa. Tant és així que acabà anant-li un poc de pols als ulls. De la restant, me’n va caure a terra més de la meitat, maleït siga tot!
La histèria li va fer acte de presència. I encara sort que li va brollar intempestivament un doll de llàgrimes i açò li va apaivagar la coïssor. La seua esquena i el seu cul descansaven contra un altre cotxe.
Tot seguit li vaig donar tres barbitúrics, que es va empassar amb l’ajuda de més de mig got dels que jo havia portat.
No em preguntà de què eren les pastilles; si de cas, li hauria dit que eren amfetes. No m’he aturat mai amb foteses. He tirat mà de tot el que he tingut a l’abast. M’he valgut de tots els ardits. Sovint m’he agafat en un clau ardent.
Tot d’una vaig sentir un lleu clapoteig als peus i algun esguit calent. A sota nostre s’havia format un xicotet bassal escumós. Millor impossible.
Vam pujar al meu cotxe. Vaig ajaure el respatller del seu seient perquè s’hi poguera gitar; així passaria desapercebuda. Vaig engegar i ens en vam anar.
Ens vam deturar en un descampat prop del cementeri, un dels molts que jo havia freqüentat de jove, quan l’únic llit copulador de què disposava es movia sobre quatre rodes.
Potser reconstruint velles històries sanaria, em vaig fer el compte…
Si hi havia hagut sort, després del ball veníem a aquests llocs i, només d’ensumar la flaire íntima femenina, el membre se m’enravenava, furiós. Més que més si estaven acalorades, amarades de sucs lascius, xopes de desig. Com ara, per Falles.
Cerimonialment els pujava les dues o tres faldes de què consta el vestit de llauradora. Els baixava les calces de llana, principal agent causant de la suor abundosa en les seues parts secretes. Motiu també del líquid llefiscós, de l’olor a dona. Les bragues, se les havien de traure elles mateixes si no volien que els les destrossara d’una urpada.
M’hi amorrava, golafre. Assedegat, m’empassava a preu fet el xarop afrodisíac. Inacabable. Pugnava per atrapar-los el clítoris amb els meus llavis. Els l’oprimia, els el pessigava. Amb frenètica llengua lliscava i m’endinsava en les rosades profunditats aromàtiques: fondes, invitadores. M’embriagava de la seua sentor, com més anava més forta i extasiant. Bavejava. M’engargussava. M’ofegava.
Fins que ja no podien més. Fins que el seu baix ventre, impetuosa destil·leria de fluix, s’orgasmaven com a boges.
Llavors el meu membre s’obria pas entre els rostolls llefiscosos i penetrava en el delitós avenc. Un dard de foc, el llamp descarregant. Ferro al roig fregant ferrenyament les sensibles i delicades parets vaginals, a un punt de la calcinació, ja que el seu nèctar preciós no era capaç d’amorosir el dolor, d’apagar la brasa: només el meu bàlsam ho aconseguia.
Forassenyades, reien de dolor. Ploraven pel plaer.
Els alçava les cames. Amb les meues espatlles col·locades a la part posterior dels seus genolls, els les subjectava ben amunt. Sóc de poca estatura. Això, un alt no ho pot fer dins un cotxe. Quan es produïa l’associació d’idees, empenyia amb més tremp encara, turmentat, foll, conscient de la desproporció del meu príap: rescabalament de la natura per la falta d’alçària.
El propòsit, esqueixar-los les entranyes, migpartir-les…
Sempre m’han agradat altes. I dobles. Bones egües per a muntar. Pura raça. Vaques, demà. (Si hi arriben.) El complex criminal. La compensació.
Si molt sovint he quedat com un covard quan es tractava d’enfrontar-me amb algú del meu sexe, amb elles he estat sempre un milhomes. El supermascle. Era rara la nit d’amor en què no apallissara la parella.
Incomprensiblement, acabava agradant-los. I açò que més d’una vegada els havia calgut acudir a Urgències amb els pits sagnant i les natges encetades de tant d’arrap. Per no parlar dels ullals, que no paraven fins que no les feria en el coll. Sense la visió i el tast de la sang no podia tenir un orgasme com cal.
A la fi s’hi aviciaven i m’ho demanaven de genolls. Si no, no s’entén que dues intentaren suïcidar-se quan les vaig abandonar. Unes altres van provar d’apunyalar-me, desesperades. En tots els casos han caigut sota les urpes de la depressió, de la droga, de l’alcohol. Alguna es prostitueix fins i tot. No en queda res.
2
Es bellugà un poc. Respirava amb dificultat. El pit li botava pertorbadorament. Tirava glopades de bromera per la boca.
Li vaig tustar la cara amb ganes. El cap li va anar d’un muscle a l’altre i li va rebotar violentament. Es va quedar tan esmortida que vaig témer que no li haguera trencat el coll.
De sobte va obrir els ulls i em vaig adonar que no s’havia apercebut de res; no coordinava gens. La vaig ajudar a incorporar-se i li vaig mostrar el poc de pols blanca que em quedava. En la temptativa d’ara va tenir més sort i, tot i que li va costar, va aconseguir esnifar-la. Relaxada, es va tornar a ajaure.
Tenia la cara enganxosa. Amb un tovalló perfumat li la vaig torcar fins a no deixar-li ni rastre de maquillatge. Vaig veure que tenia una cremada en la part superior del pòmul dret. Ajudant-la a entrar al cotxe, m’havia caigut el cigarret encès damunt el seu seient i ella l’havia apagat amb la galta sense adonar-se’n.
Em mirava amb ulls radiants. De joia. De desig. Era una mirada serena, però. Les ninetes li brillaven amb molta intensitat. Era sens dubte la fallera més bonica que havia caigut mai a les meues mans.
Al·lucinat jo també, la vaig besar als llavis apassionadament. Com ja feia anys que no besava. Ella em va correspondre.
Gitat damunt seu, li vaig passar la mà per sota les anques, però per damunt del vestit encara. Tot era una mullera increïble. Vaig traure’n les mans i les vaig pujar. La trobava molt defallida. Massa. Se me n’anava per moments. Vaig tirar mà del tub de les amfetamines, ara sí. En quedava mig. Decidit li’l vaig buidar en la boca i tot seguit li vaig embotir la petaca del whisky. Se’n va empassar un gran glop abans que no li sobrevinguera un atac de tos que s’ofegava. Aleshores la vaig haver d’incorporar una altra volta per colpejar-la en l’esquena. La tos va cessar i vaig tornar a abraçar-la.
Ens estiràrem. Jo damunt seu, amb els llavis i la llengua vaig començar a treballar-li una orella. Li’n mossegava el lòbul lleument. El tenia carnós. Mentre la meua llengua explorava el conducte auditiu, les mans anaren a buscar-li els botons de la brusa, negra. Una vegada descordats, ella estirà els braços cap arrere perquè li la poguera traure més fàcilment.
Els efectes dels estupefaents no tardaren a aparèixer. Tot el seu cos era pres de violentes agitacions febroses. Li vaig descordar el sostenidor i dos pits redons, tendres però turgents alhora, grans, més grans que els de la immensa majoria de les dones, saltaren com poltres desbocats. Els raigs de la lluna plena van incidir en les cireres de la follia a mode d’homenatge.
El cap semblava que m’esclafia. No sabia sobre quin tirar-me primer. Era pecat començar per un i deixar-te l’altre. M’hi vaig amorrar, congestionat fins al paroxisme. Frenètic, li xuclava els mugrons per traure-li’n la llet. Amb les mans li aplanava les mamelles, li les estirava, li les separava i li les ajuntava, pugnava per posar-me les dues puntes alhora dins la boca. Ella es contorsionava furiosament. Va fer un crit, un sospir pregon. Un estremiment la va recórrer tota i a continuació els membres se li van quedar flàccids i estàtics.
El desmai li durà molt poc. Segons, tan sols, ja que li van tornar immediatament les contorsions i els gemecs i els panteixos: la tempesta irrefrenable. La fúria desbridada dels elements, proemi del naufragi.
Una mà meua va anar a l’encontre del seu engonal. L’origen del foc, les entranyes del volcà en esclatant erupció.
No s’estava quieta. Galerna d’alta mar, cada moment que passava es movia amb més violència, com si un corrent elèctric d’alt voltatge li travessara el cos. M’assaltà la temptació de fotre-li colp de puny a la boca de l’estómac. Si m’hi vaig reprimir va ser perquè ella, enmig de les seues arravatades convulsions, alçà una mica el cul i provà d’abaixar-se les calces de llana de l’uniforme de fallera, abric de la seua suor íntima. Suor i fluix, la medicina que m’havia de guarir tots els mals. Llepades incontrolades. Xuclades delirants. I el sexe dur i ert com verguerina d’acer. Unflat. Rebentant. Disparant. Abans.
Li vaig mirar el baix ventre, cobert per unes bragues infinitesimals, blanques com els sostenidors. Patint intenses fiblades al cor, li les vaig agafar amb les mans i vaig estirar. Ella em va facilitar la tasca. Els leotards, que ja eren a mitjan cama, també hi seguiren.
Agenollat, amb la cara a uns centímetres de l’altar, la contemplava, absort. Tenia el parrús negre i brillant, mullat. Calent. Abundós, li cobria tot el sexe. Lentament, li vaig anar separant les cuixes. L’espessor va minvar un poc i el bell tall s’imposà en tota la seua esplendor. M’hi vaig acostar més.
Una suor gelada em va enrigidir el rostre. L’opressió al pit se’m va fer més punxant. Una sentor feridora em va atacar a traïció. El cap em pegava voltes. La barba, tota la cara se’m va quedar ben xopa. Una boira espessíssima. Abisme. Nit.
Em vaig omplir la boca de pèls. Un se’m va esmunyir gola endins i em vaig engargussar.
Tan aviat notà la punta de la meua llengua en contacte amb la seua carn més sensible, començà a botar com una endimoniada.
Sobtadament el cos se li va quedar arquejat i immòbil. Em calgué incorporar-me una mica, ja que no podia fer-la abaixar. M’entraren unes ganes irreprimibles de mossegar-li el sexe fins a fer-hi seguir tota la molla que hi trobara. De colp i volta vaig notar manifestament que una part del meu ser s’escapava, es fonia. Llavors em vaig alçar i m’hi vaig tirar a sobre, esperançat. Però cap dona no admet a dins seu un membre flàccid i esventat! M’havia escorregut vergonyantment a les portes del paradís.
L’esperma més condensat i enganxós que havia expel·lit mai.
Ella va sentir el glaciar de lava bullent lliscant-li pels pentenills, banyant-li els llavis molsuts i les cuixes, i va esclatar en tempestuosos gemecs i bots violentíssims.
Se’m va fer tot negre.
Contràriament, ella fruïa amb deliri mentre es refregava contra el meu penis, difunt.
Una fetor insuportable es va apoderar de l’interior del cotxe.
Vaig baixar les mans novament. Tal vegada grapejant-li les natges tendríssimes el meu membre abandonaria el lamentable estat de postració en què era pres.
El contacte va servir per evidenciar més encara el que feia el cas: la pudor anava en augment. I aquell regust a sang que tenia jo en la boca…
La sang vol sang!
Sàdic, em vaig orgasmar de nou. Aquesta vegada sense no haver empalmat gens.
Li vaig enganxar un pit amb la boca i vaig mossegar amb ganes. Un borbolló de sang calenta es va afegir a aquella de tan viscosa que ja m’havia lliscat gola avall. Em va produir tant de fàstic que no em vaig poder aguantar i li vaig vomitar la cara i el pit.
Incomprensiblement, la ferida encara la va esperonar més. Encadenava els orgasmes sense que jo no la tocara. L’espectacle m’acabà d’ensorrar. Llavors vaig notar que em buscava les parts amb una mà. Em trobà els testicles i començà a palpar-me’ls i acaronar-me’ls. L’acció em va reconfortar un poc, però va ser només el preàmbul d’una més alta mortificació: la que es va produir quan me’ls va amollar per apoderar-se de la resta de la meua suposada virilitat. La cabrona no es preocupà gens de dissimular el greu sobresalt que la va guanyar! Desdenyosa, es va desfer de la carronya, però tot i així es posà a panteixar de bell nou, cada vegada amb més intensitat. Vaig refregar el meu sexe contra el seu i vaig notar com me l’apartava, menyspreadora. Els seus dits acomplien molt millor la tasca en què el membre havia palesat la ineptitud més absoluta: la seua, meua, impotència.
3
Tots dos udols, l’orgàsmic i el de la mort, es van confondre en un de sol a la seua gola. Alhora el cel esclafia en mil espurnes de colors i arreu de la muntanya es botava foc, com tots els anys en la nit de Falles.
Furiós, li vaig rosegar la jugular. Li vaig destrossar el coll a queixalades. Pell, carn, fragments de venes: tot m’ho vaig empassar àvidament. De primeries ella intentà bregar i es movia tota, desesperada, però va ser inútil: la tenia ben fermada. Mortalment ben fermada.
Tètrica coincidència: el seu últim estertor va coincidir amb una ordre taxativa del meu cervell. El vit, esverat, es va despertar de la letargia.
La vaig penetrar salvatgement, tità enfurit que havia de fer doble esforç, el d’ella i el meu, perquè el coit presentara tots i cadascun dels moviments del seu ritual de segles.
La pell del pardal em tibava, se m’encetava dolorosament amb tant de fregar. Quan d’una mossegada hi va seguir un mugró, els senyals del rigor mortis ja s’havien apoderat del seu cos.
No sé quantes vegades em vaig orgasmar, ni com va succeir que es va obrir la porta del cotxe i vam caure tots dos a fora. Només me’n recorde, bé que molt tèrbolament, que en un moment determinat vaig alçar una pedra amb totes dues mans i li la vaig estavellar repetidament contra el cap. Fins a rebentar-li’l, i aplanar-li’l. I encara li’l vaig amputar del cos amb l’ajuda del punyal d’escorxar que porte sempre en la guantera. En això rai tinc la mà trencada.
La vaig penetrar de nou i em vaig reconciliar amb el món. I així, amb la lluna, els estels i les feres de la nit com a testimonis de la delitosa còpula, perdent els sentits ara i adés i recobrant-los tot seguit, vaig estar fornicant febrilment fins a trenc d’alba. Ella, com més anava, més estàtua de marbre. Mutilada.
Per reparar part del mal, li vaig clavar la pinteta metàl·lica, del conjunt de valenciana, al coll. Hi quedà subjecta al primer intent.
Després, valencià de pro jo també, vaig botar foc a l’obra d’art. Artista exclusiu del monument, però, no vaig poder presenciar durant molta estona la crema del macabre munt de carn inerta: la llum del sol no ha estat mai bona aliada d’aquestes perfomances.
EPÍLEG
Aturat en el senyal d’STOP que hi ha en la intersecció del camí del cementeri i la carretera general, vaig presenciar un curiós espectacle: un pastor d’ovelles ensinistrava un cadell. A fi de guanyar-li la voluntat es posava un tros de pa sota l’aixella, l’hi tenia una bona estona perquè s’impregnara de la seua suor i en acabant li’l donava a menjar.
Ja a casa vaig tenir el temps just per rentar i endreçar un poc el cotxe, dutxar-me, agafar el maletí i anar-me’n a treballar.
A les dues vaig tornar a la llar i una flaire conegudíssima em va revelar que l’ama també hi era, després d’haver donat per acabades les seues vacances en solitari. Que hi havia arribat fogosa, no hi havia dubte, si jutjava pels sospirs i els gemecs provinents del dormitori. Deu haver trobat algun faller ressagat pel carrer, vaig pensar.
Vaig posar la tele. <>, va ser el primer titular del Telenotícies. Sa mare, drogoaddicta des de feia tres anys, va continuar injectant-se durant l’embaràs i la criatura ja va nàixer drogodependent. Segons confessió de la ionqui, li untava el xupló amb cavall a fi de no sentir-lo plorar sempre seguit.
Es feia tard i semblava que la parella no tenia pressa. Jo sí. Vaig trucar a la porta del dormitori. Com que bo i insistir-hi un grapat de vegades no em van respondre, sinó que els panteixos continuaren sent l’única música de fons que se sentia, em va picar la curiositat. Vaig obrir i me n’hi vaig entrar.
La víctima de la meua dona no era cap faller extraviat, sinó el seu consolador de verga de brau. Era cosa de veure-la: alienada i suada com una mala cosa, se l’embotia febrosament per la figa, que li degotava sang. Cada bot que pegava feia cruixir somier i matalaf.
No es va immutar en veure’m. El meu pardal, en canvi, la saludà amb una erecció imposant, no debades la separació havia durat tota la setmana fallera.
M’hi vaig acostar sense traure’m la roba, li vaig retirar el consolador i m’hi vaig ajupir per llepar-li-la a fons i engatar-me del seu licor íntim, l’únic elixir vital capaç d’obrar el miracle els últims anys.
En ser a tocar vaig advertir que se l’havia encetada de valent. Fins a l’extrem que la sang li havia format petits coàguls, detritus.
Me’n vaig separar un poc per llevar-me la roba còmodament. Només de pensar-ho bavejava. Dins la meua obnubilació, de cua d’ull em va semblar que, quan jo no la mirava, s’hi ficava els dits i es fregava el sexe. De fet, en disposar-me a amorrar-m’hi vaig descobrir-hi una mena de pólvores blanques que abans no hi eren. Formaven una pasta llefiscosa, com farinetes.
Vaig canviar d’idea.
D’una manotada li vaig fer pegar la volta i la vaig encular salvatgement. Alhora li vaig introduir el consolador pel cony saborosíssim.
Es feia boja. Cridava. Ululava diabòlicament. Exigia més penetració, més, més. Per davant i per darrere. Ara sagnava a raig. A la fi va perdre els sentits enmig d’un terrible èxtasi i es va esmorrar feixugament contra el llit.
El desmai no li va durar molt: només li vaig traure la verga postissa de la vagina tornà en si. Sol.lícita, em va netejar la fava amb un mocador de seda, col·locà el cul sobre dos coixins i es va eixancarrar al màxim: volia rebre missionerament el tribut del meu brandó.
Aleshores, aprofitant el silenci que es va fer després del seu bram infrahumà, exteriorització del dolor causat pel meu escurçó en fregar amb la carn viva, li vaig xiuxiuejar la bona nova a cau d’orella:
-L’any que ve vull que sigues la Fallera Major del poble. La Nit del Foc te la clavaré en el cotxe sense deixar-te despullar ni res. Veuràs quin grau d’excitació!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament