Votaré sí+sí i les vegades que calgui sí
Amb aquesta sentència em va respondre ma mare el 12 de sembre quan li vaig preguntar què li semblava la doble pregunta. Ho va dir amb entusiasme i optimisme, i em va sorprendre venint d’ella, que no havia demostrat mai aquestes conviccions. La frase m’ha romàs impresa tots aquests dies, sobretot quan em dèia que no sabia si votariem el 9N per tot el què dèia l’estat, i jo li dèia sempre que sí. I més encara després de l’11S passat. I avui s’ha convocat oficialment la consulta en signar el document el M. H. President Mas. Gran acte. Emocionant. Sobri. A l’alçada del moment històric.
He trobat a faltar, però, els representants d’ICV-IUA. Cadascú és lliure de fer el que vulgui (faltaria més), però trobo que haurien d’haver-hi estat, igual que hi van ser el 12 de desembre. No és (només) el govern, és (sobretot) la ciutadania qui empeny el govern des del 2012 i avui és la culminació que dóna, al mateix temps, el tret de sortida definitiu.
Comença el compte enrere. A partir d’ara cal esperar la reacció de Madrid (govern) que condicionarà el procés. Però ningú sap què pot passar del cert.
Sigui com sigui, Ara és l’hora! Jo ja sóc voluntària. El 4 d’octubre engega la campanya pel Sí+Sí. Ja tenim convocat el 9N, ara l’hem de guanyar! Feu-vos voluntaris!
Mònica; no deixo de recordar a les persones que no hi són i que tan van lluitar per la independència del nostre país. Emocionant. Ara ens toca arremangar-nos per treballar de valent perque les paperetes del SI // SI majoritaritàries.
Guanyarem, segur. Bon diumenge.