Visitants ocasionals. Francesca Piñon: una actriu de teatre*
Era dilluns, el dia de descans dels actors de teatre, quan estava programada una lectura de poemes de Silvia Plath (“Tres dones”), a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre. Havien arribat pels volts de les quatre i ho estaven preparant tot quan vaig arribar. Tres actrius, uns textos i el públic. La Marta Millà, la Lluïsa Mallol i la Francesca Piñon eren allà. El seu dia de “descans” de les respectives obres l’aprofiten fent el que, segons elles, les omple més: llegir poesia per a un públic reduït. Són amigues, encara que aquesta és la primera vegada que coincideixen en una obra que ja fa tres anys que dura. De les tres, la menys coneguda per al gran públic és la darrera, ja que les seues aparicions televisives han estat curtes i escasses, generalment com a convidada de les diferents sèries que es fan i es desfan.
Són poques hores de contacte amb Móra, recorden que, amb probabilitat, hi havien estat abans, ben segur també, com a visitants ocasionals. Uns mesos després hem pogut parlar amb una d’elles amb més profunditat.
Comencem.
Entrants: Francesca Piñon
Va nàixer a Barcelona (fa uns anys). La seua infància la recorda anant al cinema cada dissabte i cada diumenge en sessió matinal des que en tenia tres (d’anys); encara recorda els cinemes i les pel.lícules, potser això va ser el que la va fer decidir per la seua carrera d’actriu. Després, la vida la va portar a Terrassa i la casualitat al teatre. Des del 1981 que no ha parat de fer obres. Ha fet “bolos” per tota Catalunya, però és camaleònica i costa de reconéixer fóra de l’escenari. És d’una amabilitat extrema i em rep a casa seua on la trobo estudiant l’obra que assaja ara. Ho té tot ple de quadres i llibres, li encanta el cinema i té un munt de biografies sobre actors i actrius. Tot i que surt de set hores d’assaig i està cansada, parla amb energia i una gran tranquil.litat.
Primer Plat(h): Inicis
L’Ester Formosa (Pietat-Nissaguera, alter ego) és la seua amiga de l’ànima, la considera una actriu fantàstica i una cantant “que m’emociona cada vegada que la sento”. Posa un disc compacte d’ella i continuem conversa. M’explica com va començar a ser actriu gairebé sense saber-ho. Abans, s’havia iniciat, com molts, en el teatre d’aficionats: “Feia Belles Arts a l’Escola Industrial i un dia vaig veure “Institut del teatre”, tenia setze anys i vaig anar a preguntar. Em van dir que era massa petita i als disset vaig tornar a anar-hi. Aquest cop vaig insistir més i hi vaig poder entrar. Anava una mica despistada per què ja havia començat el curs. Al cap d’un mes vaig preguntar-li al director si em podia quedar i va dir que sí. A partir d’aquí vaig començar a treballar amb un grup que va formar un professor de l’Institut. Després ja vaig entrar al Centre Dramàtic del Vallès i, quan vaig acabar, un professor (Ramon Teixidor) em va donar feina. Més tard, vaig fer el “Minimal Show” i així fins ara…”.
Segon Plat(h): L’Èxit
“L’èxit per mi és treballar, que et donin feina i si pots triar coses que t’agraden encara millor i, bé, que tinguis un reconeixement, això sí… jo faig teatre i amb això ja en tinc prou”. La prova està en que, en els 16 anys que fa que s’hi dedica, ha compartit l’escenari amb una gran quantitat d’actors i actrius de primera divisió. Si fèssim el símil futbolístic ella ha estat al “Dream Team” de molts directors de teatre: “La cubana”, Sergi Belbel, Calixto Bieito, Dagoll Dagom…
Descans: Coses de casa (nostra), Móra d’Ebre
“El públic de Móra el vaig trobar molt fred al principi, però després la gent ens va dir que els hi havia agradat molt… Quan ho vam fer a Barcelona hi havia molta energia a l’escenari, potser perquè la gent ja coneixia què anava a veure, però el primer “bolo” que fem: Móra d’Ebre. Ens vam quedar una mica “què fred ha sigut…” també el lloc… l’espai era fred també. Després ens van dir que havia agradat i ens vam quedar tranquil.les.”
Potser és la falta de costum -li comento- i em diu que certament és una obra difícil, cal estar-hi introduït: “Però és bò que la gent s’acostumi a veure-ho”.
Postres: El Teatre
“El teatre és molt sacrifici d’energia i de tot” (…) “ens agrada més el teatre, però quan portes així anys sense parar… ara estic actuant, estic assajant, estreno, assajo ja una altra cosa i a la nit actuo. Saps el que és? és una descàrrega tan gran que sempre estic cansada”(…)”ja no se quan temps fa que no tinc festa”. Fa cara de cansada i no és estrany, fa mesos que soporta un fort ritme. Tot i això és lamenta: “El teatre desgraciadament no és gaire popular”.
Va actuar nou mesos amb la Lloll Bertran fent el “Pigmalió” (on la crítica especialitzada la va qualificar de secundària de luxe). Després va fer, juntament amb Eduard Farelo, Pep Plà i Ernest Serrahima, “Olga Sola”: un text difícil de Joan Brossa dirigit per Rosa Novell que ha sigut també un èxit i on han qualificat la seua interpretació de “sublim”.
Ara ha fet una obra de Sergi Belbel:”Morir”. En aquesta obra, cada actor, ha interpretat a tres personatges diferents. En parla com a experiència positiva:“És divertit, no et pots avorrir mai, un experiment.(…) Hi ha uns actors boníssims! Els actors que més admiro estan aquí: Anna Lizaran, Pere Arquillué, Francesc Orella, Laura Conejero, Jordi Bosch, Imma Colomer, Àngels Poch…” ho diu amb cara de felicitat i mira, de tant en tant, cap amunt, com per abastar les estrelles d’aquest univers d’actors.
Cafè, copa i puro: El Grec
“A l’estiu la cultura viu” podriem dir, modificant la dita. Del 25 de juny al 19 d’agost hi ha el festival d’estiu de Barcelona, altrament dit: Grec. Enguany ella hi farà dues coses: : “Cares a la finestra” un recull de poemes d’autores del segle XX (entre ells també de S. Plath), els dies 19 i 20 de juliol al Convent de Sant Agustí i “Aquí no paga ni Déu” de Dario Fo (un títol contundent), que serà el seu retrobament amb Lluïsa Mallol, del 7 de juliol al 9 d’agost al Teatre Nou Tarantana.
El disc compacte ja s’ha acabat fa un ratet i em pregunta l’hora. Fa tard. Ha d’anar a l’estrena d’una obra d’uns companys i hem d’acabar la conversa. Ha sigut un trobada agradable, el temps ha passat volant. Hem parlat de moltes coses, també de la Ribera, d’escriptors, de llocs per fer visita turística… així, mentrestant, farà boca per a la pròxima vegada i, quan vingui, sigui per feina o sigui de visita, llavors tornarà a ser una visitant ocasional… o no.