Un moment excepcional
Un moment excepcional necessita un plantejament excepcional. Hi estic d’acord. I fa molts dies que li dono voltes com bona part del país. Hi ha articles per a tots els gustos, això rai. Ens agrada donar-li voltes al problema per mirar de trobar-hi solucions o, si més no, per donar la nostra opinió encara que ningú en l’hagi demanat. Una gran riquesa, sens dubte, sempre que estigui feta des del respecte, i segons com això darrer no sovinteja.
Hi ha dues coses que em ballen pel cap.
La primera. Quan Mas va proposar la llista única de país es va produir una eufòria en alguns sectors. El full de ruta de Mas era engrescador a priori perquè plantejava un horitzó cap a la independència. Tot i això, el plantejament obviava l’enorme pluralitat del país i el fet que només s’anés a defensar un punt del programa creava recel fins i tot a ma mare, que sempre diu que de política no n’entén gaire, però escolta tot el que pot. Quan va sentir la proposta de llistes separades amb paraigua comú, se’n va alegrar molt, perquè no veia clar no defensar el país que volem en les eleccions més importants de la nostra història. Li semblava que “només” defensar la independència era com anar “despullats”. Junqueras va explicar com volia que fos el país del s. XXI; va vestir tot el procés per fer-lo atractiu a tothom, i tothom s’hi pot sentir identificat.
La segona. Vària gent aquests dies defensa que el procés excepcional que vivim ha de tenir una resposta excepcional i per tant cal una llista única. Estic d’acord que cal una resposta diferent, però la llista única no és l’única excepcionalitat. Si ens aturem a pensar tampoc mai s’han fet llistes separades amb una única marca comuna que abracin una gran pluralitat d’idees, però -com a mínim- amb un punt del programa en comú, i amb representació tant de partit com de societat civil, i amb actes comuns de campanya.
Totes dues opcions són vàlides i són excepcionals, la pregunta és: quina de les dues pot tenir més suports i convèncer als que no estan convençuts?
Actualització: CIU i ERC no sumarien per tenir majoria absoluta ni amb llista única ni per separat, segons una enquesta a ‘La Vanguardia’