Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Tornar a Itàlia

Cinc anys més tard he tornat a Itàlia a veure els amics, a recuperar paisatges que encara em romanen impresos a la retina, a xerrar fins tard, a menjar molt bé i moderàdament dins del que cap… Itàlia és un refugi, una escapada, una sortida ideal. Itàlia com a metàfora de tot allò que ens agrada, com a lloc lliure on circular al nostre aire, com a descoberta…

El darrer cop que vaig estar a l’Umbria Jazz va ser al 2001 i ho recordava com un gran esdeveniment, una gran festa d’entrada lliure on tothom hi estava convidat. Perugia era una ciutat plena de vida per tots els costats, el centre era dels joves i dels turistes i costava trobar lloc per seure-hi i prendre un gelat. Els elevats preus que gastava llavors, la crisi i l’assassinat d’una estudiant, han fet marxar alumnes a altres ciutats i el centre a quedat a mercè de la immigració, del tràfic de drogues i de personatges poc recomanables. M’ho comentaven els amics, ja no es pot anar de nit pel Corso (carrer) principal, fa por. Lamentablement, ho vaig comprovar en directe trobant-me carrabinieri cada cent metres. Espero que Perugia pugui recuperar l’esplendor d’altres temps, té moltes coses a veure (a mi encara me’n falten) i mereix una visita.
 
A banda d’això, l’Umbria és magnífica. Situada entre la Toscana i el Lazio (Florència i Roma), l’anomenen el cor verd d’Itàlia, l’única província central que no té mar, farcida de poblets que culminen turons de factura etrusca. Perugia, la capital, té 150.000 habitants i una de les universitats per a estrangers més important d’Itàlia (almenys fins fa poc).

Spoleto està situada a l’altra banda de la regió i també té un Festival important. També és una ciutat acollidora, com Todi. Tot i què menys freqüentades que Assisi per motius evidents.

L’estiu és càlid a la regió, temperatures que s’acosten als 40ºC de dia i baixen fins als 20ºC a la nit. Sempre, però, hi ha la possibilitat d’anar més a muntanya (alçades fins a 1300m, que suavitzen la calor). L’aigua es troba en forma de llacs i el riu que solca la vall (el Tiber) arribarà a Roma una mica més enllà.

I Roma, una ciutat verda i enorme, sorprenent, amb curioses formes de conducció, amb petits i acollidors restaurants, amb places solcades de pintors i d’història per totes bandes, amb capvespres vora el Tíber… Una ciutat imponent i molt agradable que mereix més d’una visita.

Foto: Galleria Nazionale dell’Umbria. Perugia.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viatges i sortides per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent