Suzanne Vega a La Rambleta de València
El 26 de juliol és Santa Anna i, a banda que és el sant de ma mare, enguany, l’altra cita ineludible era a València. Suzanne Vega va actuar-hi per primer cop. El lloc era La Rambleta, que es defineix com “un contenidor de cultura on s’uneixen art, entreteniment i gastronomia.” En definitiva, un lloc molt agradable amb diversos espais interiors i exteriors. Molt recomanable.
Una amiga de Castelló va tenir a bé acompanyar-me en l’aventura i després m’ho va agrair. No havia anat mai a un concert de Suzanne Vega, però li va encantar. Em va dir que la música que fa és sincera, en el sentit que no li cal fer focs artificials per a fer un concert: és ella, la guitarra, en Gerry Leonard, que és un mag de la guitarra elèctrica, i ja està. I sí, Gerry Leonard és un excel·lent guitarrista irlandès, col·laborador de David Bowie, entre altres, i que l’acompanya almenys des del 2001 i des de fa més d’una dècada també dalt l’escenari. Un bon concert amb cançons antigues, cançons noves i altres cançons (“Old Songs, New Songs and Other Songs”).
El concert va començar amb Marlene on the Wall, un clàssic del primer disc, per seguir amb 99.9º F , això ja va escalfar l’ambient i després, Caramel, una de les meues preferides, una meravella de cançó per seguir amb Small Blue Thing, també deliciosa. Mentrestant, anava explicant alguna cosa entre algunes cançons, a vegades històries, a vegades anècdotes. Gypsy i In Liverpool les va cantar seguides i va explicar-ne la motivació, una és la continuació de l’altra amb uns quants anys de diferència. La primera va ser el seu regal per a un efímer amor d’estiu, ella li va regalar la cançó i ell li va regalar els seu mocador; la segona va ser quan es van retrobar molts anys després a la ciutat d’ell. “Ara som amics” va acabar dient.
El concert va seguir amb The Queen and The Soldier, una cançó llarguíssima del seu primer disc, per donar pas a dos peces noves avançament del seu proper disc: Speakers Corner i Rats; la primera sobre la llibertat d’expressió i la segona sobre el problema amb les rates a la seua ciutat, Nova York, una música molt enèrgica i una lletra inquietant explicant històries que va dir que eren certes (“està inspirada en Ramones i Fontaines D.C.”).
Després va venir Penitent de l’àlbum “Songs In Red And Grey”, que va explicar que es va inspirar en les vastes planes de l’interior de la península. Té diverses cançons inspirades amb paisatges de la península, Rosemary, que sempre tanca els seus concerts, parla de Granada, una ciutat que, segons ella, té una atmosfera molt especial.
Left of Center, I Never Wear White (aquesta molt evident el significat), i Some Journey ja són també clàssiques, per acabar amb Luka (amb una estrofa cantada en castellà, el seu èxit més sonat i que la va portar al cim de la fama mundial), i Tom’s Diner, inspirada en aquest Restaurant de Broadway i que és una meravella de cançó la canti com la canti.
Va dir algunes frases en castellà, demanant excuses per no parlar-lo més bé i explicant que l’està practicant una mica. Sempre empàtica, simpàtica, agradable i explicant històries. Els tres bisos van ser Walk On Wild Side que va explicar que li va regalar Lou Reed, amic personal de l’artista. La versió que en fan és una meravella. Després Tombstone i finalment, Rosemary que acaba amb el vers “tot el què et demano és que em recordis”, una cançó preciosa de les imprescindibles, i en acabar tothom dret fent un llarg aplaudiment. Una hora i mitja llarga de concert generós, fent discrets canvis de vestuari (posant-se barret o traient-se la jaqueta allà mateix a l’escenari). Una música i una veu que continuen intactes i que sempre és un plaer i un privilegi escoltar en directe.
Moltes gràcies Suzanne Vega per la teua música! Torna aviat!
Setlist del concert a Spotify.
Articles relacionats:
- El conjuro de una pletórica Suzanne Vega no tiene fin . El País.
- Suzanne Vega (La Rambleta). València. 26/07/2024. Muzikalia.
- Entrevista a Suzanne Vega. Muzikalia. 2/07/2024
Però una de les cròniques que més m’ha agradat és aquesta: Escenarios: Suzanne Vega – Teatre Auditori Narcís Masferrer (Sant Feliu de Guíxols), 28 de julio de 2024. Ho explica molt bé i gràcies a ell he descobert aquest vídeo d’entrevista el 1996 en Lo + Plus. N’entén de música, però també es veu que és un bon seguidor de l’artista des de fa anys. Ja tenia les entrades per València quan es va afegir aquest concert. Un parell d’amics de diferents indrets em van escriure preguntant-me si seria a Sant Feliu aquell cap de setmana i és que sí és difícil que algú no sàpiga que la segueixo des de fa més de tres dècades. En algun lloc vaig llegir que ella és una meravellosa perla, i sí, és una poeta que canta i que té una música inspiradora. Gràcies, Suzanne per la teua música.
