Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Solozabal

Estic molt contenta perquè, finalment, hi ha data per fer-li un homenatge com cal a aquest "homenot" del bàsquet català. De petita el seguia amb admiració i fruïció, i el recordo vivament de tants i tants partits, però, sobretot, dels Barça-Madrid llegendaris.

No vaig entendre mai perquè se n’havia anat en silenci i no se n’havia
fet esment des del club, però ja ho diu el clàssic: "Tot arriba si se
sap esperar" i ara tindrà el lloc que es mereix a la història del
Palau, ja era hora!
I només se
m’acut donar-li les gràcies per ser com és, per jugar tan bé al bàsquet
i fer-nos gaudir de l’espectacle durant tants anys; gràcies per la
discreció, pel teu immens cor i per ser un barcelonista de cap a peus.
Potser ara et fan l’homenatge, però durant tots aquests anys sempre
t’hem portat al cor.

Felicitats!



  1. Mira, anava a ficar un posting en aquest sentit, però veient el teu me l’estalvio i m’hi afegeixo.

    Recordo perfectament el dia que van donar el passaport al Nacho.  Un diumenge al vespre, a Catalunya Ràdio varen comentar la notícia amb veritable consternació, durant molta estona.  Semblava que no era possible que li fessin aquella putada al Gran Capità.  Els locutors semblava que demanaven perdó a l’audiència per haver-ho d’explicar.

    En aquella època jo era abonat del bàsquet.  Vaig ficar el carnet a un sobre i el vaig retornar, explicant que jo no volia ser part d’un equip que fa aquest tipus de putades, sense cap explicació, a un dels millors esportistes de la història de la seva història.  Als pocs dies vaig rebre una carta del club, crec que de l’Alemany, dient que eren decisions esportives i bla bla bla.  Una merda !

    Barça, sí.  Dignitat, també.

  2. Jo vaig jugar a bàsquet força anys i en Nacho era un paio especial.
    Després de la putada que li van fer i haver d’esperar tant per aquest homenatge que es mereix de sobres, tu també has omplert un espai pel Nacho en la xarxa. Com diu en botxí, gràcies per aquest post en que molta gent pensaríem però no hem escrit.

  3. Si ja era hora, però és llastimós q ningú volgui dir la veritat sobre això. Ningú condemna el que va fer la mala persona de l’Aito i d’en Núñez, que se’l van carregar per la porta del darrera dient que era vellet, per després fitxar a en Montero, però de segon base a en Salva Diaz que tenia 32.

    Algú em pot dir q fa la camiseta d’en Jimenez allà adalt? sols hi hauria d’haver-hi la de l’epi i la d’en solozabal, però es clar…. en jimenez i l’aito…. s’estimàven molt…. 🙂  m’enteneu?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Noms propis per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent