Solidaritat Catalana i Reagrupament
Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament són dues formacions polítiques recents que demanen la independència. Els darrers dies he rebut de moltes bandes diferents missatges de suport a ambdues formacions o només a SI a través del correu electrònic i el facebook. Són persones d’arreu que fa molts anys que conec i que mai els havia sentit a parlar d’anhels independentistes. I això fa goig, sobretot perquè fa gairebé vint anys que vaig afiliar-me a ERC justament per aconseguir la independència del meu país i des de llavors que hi treballo. Al cap dels anys la societat ha evolucionat, els militants d’Esquerra que érem vistos altres temps com el dimoni ara som xais, segons alguns; s’ha aconseguit que la independència no faci por, ans al contrari, ara és un somni compartit per molts que pot ser realitat ben aviat.
Votaré a Esquerra, evidentment, de moment l’únic partit de l’arc parlamentari que demana la independència, però que també té un gruix de programa al darrera, que té molts i molts anys d’esforç i de gent que ha treballat i treballa per aconseguir un país lliure, però també socialment just.
Alguns veuen SI o Reagrupament com una manera de restar l’independentisme, permeteu-me que jo ho vegi just al contrari. Conec molta gent que votarà SI o Reagrupament que no s’haurien plantejat votar Esquerra i menys encara des que va fer el primer tripartit. És bo, per això, que hi hagi més partits polítics que demanin la independència i que entrin a l’arc parlamentari, símptoma d’una societat més plural.
No he cregut mai que tots els independentistes votin Esquerra. Tot i sabent que, fins fa poc, era l’únic partit independentista molts s’hi resistien, fos pel que fos. També crec que hi ha molts independentistes a altres partits, potser fins i tot algun al PP (de despistats ni ha arreu), que potser la independència no és una prioritat, o no ho ha estat fins ara, però amb l’aparició d’aquests partits poden mostrar-se més proclius a fer un canvi. Sí, també n’hi ha que fins ara havien votat a Esquerra en tant que és l’únic partit independentista i que ara tenen més per triar i potser triaran altres opcions, però això és la grandesa de la democràcia, que pots triar a qui vulguis.
Qui sap què passarà diumenge, tot està obert, espero, però, que Esquerra continui sent la tercera força al Parlament, l’única cosa clara és que Mas tornarà a guanyar les eleccions; de la força que aconsegueixi Esquerra dependrà si tindrem o no un referèndum per la independència. Per això ara més que mai cal que siguem gent valenta!
Tant que durant sis anys han congelat la independència fins a exasperar als seus votants. Tant que ara fa només cinc mesos van avortar la iniciativa popular per endegar un referèndum, iniciativa encapçalada per López Tena i Uriel Bertran. Tant que molts es creuen que aquest referèndum que proposen se l’han tret de la màniga per contrarestar l’embranzida de la troika independentista, Laporta-Tena-Uriel.
Vols saber l’última? A la pancarta de propaganda de De los Ríos, candidat d’Esquerra per Tarragona hi diu: “Gent valenta – Ha aparcat la seva tasca professional per dedicar-se a la política.” Mira quina és la valentia d’aquest senyor que deixar la seva feina i entrar de regidor li ha servit per doblar el sou! Realment, De los Ríos no va-lent és un correcaminos espavilat!