M’he inscrit a la V. No ha estat fàcil. Sort que tinc correus electrònics de sobres per inscriure a la gent que no en té de propi. Trobar el tram tampoc ha estat fàcil. Sort que han dit des d’ARA ÉS L’HORA que ho facilitaran en breu i també es podrà fer per telèfon. Si d’alguna cosa ens podem vantar és que els 70.000 inscrits que hi ha a hores d’ara som reals, no ficticis com en altres webs. Però en calem molts més.
Sembla que ja no queden places als autobusos. Altres anys hi he anat en vehicle propi, però enguany m’he deixat seduir per la idea que em portin. Segur que l’organització és impecable i arribarem on hem d’arribar a l’hora prevista. Però ens hem relaxat. Veig poca eufòria per la xarxa, com si ja sabéssim que sortirà tot bé (perquè fins ara ha anat sempre bé), que la V serà un èxit i que el el 9N votarem sí o sí (sí+sí per a ser més exactes), diguin el que diguin.
Hem fet tant d’esforç durant tants anys que ara veiem la meta a tocar i ens deixem anar com els corredors, esperant que l’embranzida ens faci arribar sense problemes.
Necessitem energies renovades per a fer un nou país, però ara no és moment de guardar esforços. Menys d’un mes per al dia decisiu. Si hem arribat fins aquí, ara no ens podem aturar.
Que no ens aturin!
Mònica: Es que no ens aturaran, ni botiflers, ni partits del govern, ni espanyols, ni fatxendes. Tots serem al carrer, perque no ens podem aturar com molt bé dius. La relaxació és evident, però no creus que estem esmolant les eines ? I per això fa falta està relaxat …….
Potser sí, esmolant les eines…