Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Retornar als orígens… començar de zero altre cop

Altre cop és setembre i aviat tornaré a començar a l’institut. Dic aviat, perquè enguany tinc una mica més de “vacances” per ocupar-me de la criatura, que sempre està bé. Aquesta vegada començaré a la Terra Alta, terra de bon vi i millors paisatges. Només vint quilòmetres separen Gandesa de Móra, tècnicament està al
costat. Conduir vint quilòmetres als voltants de Barcelona seria una
eternitat a primera hora del matí, però aquí es pot trigar al voltant
d’un quart d’hora conduint amb calma entre paisatges de postal…

Des que sóc a l’ensenyament públic, ara fa deu anys, només he repetit un any al mateix institut, la resta sempre han estat canvis de matèria, de nivell o d’alumnes, tota una gimnàstica mental i física! Així que cada any per aquestes époques em toca començar de zero amb alumnes, matèria i, sovint, nous companys de feina.

Ara he retornat als orígens, a Móra, després de vint-i-tres anys d’absència he canviat la ciutat pel camp altre cop. Molta gent em pregunta si enyoro estar a Barcelona i bé, cada cop menys, sempre es troben coses a faltar, bàsicament els amics, però la tranquil·litat és un valor afegir que sovint no es té en compte i és molt important. Móra és ara una ciutat petita on es poden fer moltes més coses de quan vaig marxar a estudiar fora. Hi ha molta gent amb inquietuds culturals o artístiques amb qui sempre és un plaer tenir una conversa. Hi ha fins i tot piscina coberta, una vella reivindicació, i es poden fer cursets de moltes coses a hores vàries. Sempre hi ha pros i contres a viure al camp i a viure a la ciutat, però ara com ara amb un xiquet petit el camp és una molt bona opció i no m’imagino tornant a la voràgine d’asfalt.

És un plaer veure el camp cada matí, i el riu (com l’he trobat a faltar!), però millor encara zigzaguejar pels paisatges de la Terra Alta camí de l’institut. Allà a la vora hi ha els Ports, tristament famosos per l’incendi d’aquest estiu, però sortosament són molt més grans i extensos, com es va poder veure al programa El Paisatge Favorit de Catalunya quan els va presentar en Jorge Wagensberg. Això sí, el clima també és diferent, un cop passat Camposines el fred es fa notar més. Sospito que serà un hivern ple de boira a Móra i de fred a Gandesa i sembla que enguany ha començat més aviat que l’any passat. Recordo, amb enyorança, quan encara ens anàvem a banyar a la platja fins ben entrat octubre, fa un parell d’anys que això és impossible.

Quan passejo per Móra i passo per davant el bar dels jubilats moltes vegades em trobo a l’Antonio T. que amb el seu bastó, la gorra de sempre i la rialla permanent m’engega: ja estàs preparada per anar a la flor del món? i entre els dos fem la següent tornada:

“Corbera la foradada,
Gandesa la flor del món,
les costes de la Fontcalda
per a mi ben planes són”.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent