Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Recordant Zimbabwe

Sortint de Namíbia per la regió del Capribi (al nord-est), s’arriba a Zimbabwe on hi ha una de les meravelles naturals més impressionants del món: les Cascades Victòria [wiki], una falla d’un quilòmetre set-cents metres de longitud i uns cent vint-i-vuit metres d’alçada que trenca el riu Zambesi. Zimbabwe en té la major part d’aquesta meravella natural, però n’ha de compartir un tros amb Zàmbia, que és el país veí…

Victoria Falls
és una ciutat construïda per als turistes. Amb un parell de càmpings ben condicionats i hotels de luxe entre els que es troba el The Victoria Falls Hotel, el més antic i amb solera que té la particularitat de tenir un jardí privat amb unes espectaculars vistes sobre el riu i la cascada.

Però un cop has vist les meravelles naturals i has passejat pels carrers te n’adones de la realitat complexa del país. La moneda local té un valor efímer. Els bitllets, nous de trinca, tenien data de caducitat en els propers sis mesos i era el tercer canvi de moneda en poc temps. De fet, un dels guies que ens acompanyava i que era zimbabwès ni tan sols ho sabia perquè feia tres mesos que no trepitjava el país. Per comprar acceptaven dòlars americans o euros (que feien equivaldre al dòlar), i miraven amb recel la moneda del país que només acceptaven si portaves el justificant del banc conforme havies fet el canvi legalment, el mercat negre (white market allà), era a l’ordre del dia. La policia turística se n’encarregava que ningú vingués a oferir-te res, els turistes circulàvem en una bombolla i una mica més enllà la realitat. Restaurants per a turistes, botigues per a turistes, hotels per a turistes…

El nostre guia a 26 anys, dona i dos fills, tenia una esperança de vida de 35 a tot estirar, i això que ell tenia feina. Nou mesos a l’any viatjava des de Sud-Àfrica fins a Zimbabwe portant turistes, però no veia la família, només els altres tres mesos de "vacances". I tot i això es considerava afortunat perquè tenia feina, un 80% de la població no en té. Amb aquest panorama no és estrany que ens digués que feia temps que pensava d’emigrar a Europa per poder guanyar més diners per a la seva família.

Tan de bo les coses puguin canviar a bé en aquest país africà, de moment continua Mugabe al poder i l’oposició no ho té fàcil.

Notícia sobre la cimera: La Unió Europea i l’Àfrica discrepen sobre les relacions comercials
Crònica de Ramon Rovira a El Punt: El futur de Zimbabwe
Bloc de viatges: Namíbia, Botswana, Zimbabwe i Zàmbia



Respon a Francesc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viatges i sortides per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent