Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Racons de Móra (6): El Sota de Copes

Aquest local va obrir quan els cinc anteriors ja havien tancat i, en certa manera, va recollir una mica l’herència de tots ells. Té un ambient força agradable. És bastant gran i té ambients diferents: a l’entrada la barra i taules amb maons d’obra vista, és on s’hi exposen obres d’artites locals o comarcals. Més a l’interior, la part més íntima amb arcs i sofàs, on hi ha un petit racó per fer concerts en petit comité (vaig sentir-hi per primer cop Rodamons). El local és a la part més baixa de l’edifici, a tocar del barranc de Faneca gairebé s’hi entra d’amagat. És a tocar de La Factoria, ara amb un cartell de “Es Ven”. Per les dimensions i capacitat, a banda dels concerts i exposicions, també s’hi punxa música diversa amb la participació de disc-joqueis. Així que és un local polivalent, un centre de reunió de totes les edats…


Segons
l’hora que t’hi deixis caure pots trobar un tipus de gent o una altra.
Des dels sèniors (50 o més), als júniors (entre 20 i 30), i entremig tota la resta d’edats. Però els
tavernícoles trobem a faltar, encara, un local càlid i acollidor com aquell. Cert és que al Sota s’hi mou molta gent i, en canvi, a la Taverna
era un món més uniforme i restringit. Segurament és l’únic local, ara com ara, que té un cert aire dels èxits passats… i que duri!

Quan feia fotografia més assíduament, vaig proposar-li al Lluís (l’amo del local), de penjar unes quantes fotografies de Suzanne Vega que havia fet a un concert a Fabriano, Itàlia. Les havia emmarcades per penjar-les a casa, però algú em va dir de fer-ho a un local per mostrar-les. Durant unes setmanes es van convertir amb part de la decoració del Sota i em vaig sentir prou contenta de mostrar aquelles petites obres… fins que vaig tenir la desagradable sorpresa que algú se n’havia endut una, com si fossin els coberts dels avions o les tovalloles dels hotels. Tan poc que costava demanar a la barra si se’n podia fer una còpia en comptes de sostraure la peça! No se m’ha acudit exposar-hi res mai més… per si de cas (si algú la troba per casualitat, m’agradaria recuperar-la).

Fotografia: Suzanne Vega a Fabriano, exposada i sostreta a El Sota de Copes.



  1. Soc molt de bar, de prendre una bona cervesa i xarrar i xarrar fins les tantes amb bona musica de fons. Per a això el sota és el millor. La llàstima és que quan anàvem al insti erem pocs els que apreciavem este ambient i després ja he anat molt poc.

    He llegit els altres posts de racons de Mora i vagament els recordo tots, però quan estaven en l’apogeo jo no hi entrava ni de conya.

  2. no tinc res en contra teu, mònica; ans al contrari… entenc la teva situació i la trobo encommiable.
    però flipo amb molts dels teus comentaris sobre les batalletes nocturnes per móra! anem a pams: gairebé mai has estat asidua del poble (debies estar per les barcelones estudiant o fent el que fos) i , jo que sí hi he estat, no recordo gairebé ni la colla de la gent amb la que diua que anaves i de la que parles al teu blog; ni formaves part de cap moguda ni res d’això. com a molt una copeta a la taverna, et veia fent.
    òbviament, el blog és teu i hi pots posar el que vulguis, però, sisplau, no el facis servir com a plataforma d’autobombo; no ja per tú (que, repeteixo, ets lliure) sino del partit al que representes i que jo també estimo. no m’agradaria que diguéssin de nosaltres que som uns embusteros.

  3. El que queda clar es que no ets san de la devoció de Gata Sukia o(arnaldogarcia33)a mi em semblen bé aquests escrits parlant de llocs i epoques passades,dons no deixen de ser vivencies personals i pensó que son totalment respectables i enriquidores,continua així.
    Robin 

Respon a Daniel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Racons de Móra d'Ebre per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent