Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 31 d'agost de 2008

Racons de Móra (4): La Taverna Anglesa (The Jamie’s Tabern)

Per als morencs i morenques d’una certa edat (i altres riberencs sortidors de mena), la Taverna era el lloc ideal de trobada i reunió, i així m’ho han fet saber alguns sortidors nocturns que fan lectura del bloc (gràcies pels comentaris), i que trobaven aquest lloc a faltar. No me’l descuidava, ans al contrari, però sí que cronològicament està situat en darrer lloc dels locals visitats fins ara…



Prop
de la plaça de dalt, en un carreró, hi havia aquest local (que ara està abandonat), que durant
ben bé deu anys (tota la dècada dels noranta), va cobrir un espai vital
per als de trenta i pocs i més.

El local era estret i llarg. A la dreta la barra i a l’esquerra un banc per seure, ben fet, folrat amb fusta i amb toc anglès. Predominava el color marró, de fusta, i el verd fosc que el feia molt acollidor. Una mica més endins s’obria per donar pas a un racó a la dreta, també amb seients, però ja amb taula i cadiretes petites. I, després de pujar un graó, trobàves un parell de taules on hi cabíem quatre a cadascuna, ni un més (bé, si no era que estaven molt ben avinguts…).

Ens coneixiem tots, així que podies anar-hi sense cita prèvia i la gent ja hi anava fent cap. Les converses podien ser privades o públiques, entre els quatre o cinc que “obriem” el local. Recordo gloriosos Barça-Madrid en què no hi cabia ni una agulla i a cada gol (del Barça), s’enfonsava el local. El cambrer-barman-amo del local era, com a tots els locals petits, l’ànima de la festa, el Soro (desconec el perquè d’aquest sobrenom), però no era ell qui l’havia obert uns anys abans, potser a mitjans dels vuitanta, i no puc recordar-ne el nom (les cares no em fugen, però els noms sí). De fet, abans d’ell jo pràcticament no hi anava i no per res, sinó perquè estàvem a altres locals.

Efectivament, si la Barraca era el local preferit pels de catorze a vint-i-pocs anys, a la Taverna no hi anaves si no en tenies més de vint-i-cinc. Suposo que cada edat es fa seu el local, però en aquest cas vam anar creixent amb ell fins que va desaparèixer. En aquells moments en què l’efervescència dels llocs era més evident, van obligar a tancar a les tres de la matinada i llavors fèiem allò que s’ha fet tants cops arreu: tancar el local de portes enfora i quedar els més assidus a dins. Les noves normatives que obligaven a tenir una sortida d’emergència (allà impossible), el cansament del barman… tot una mica, van fer que una nit es reunissin els més assidus (per desgràcia no hi vaig poder ser), i van viure, beure i ballar fins a altes hores fins que es van repartir els trofeus del local i no hi va quedar res, tancant així una època memorable de les sortides nocturnes, un local que no ha trobat substitut… encara!

(Foto: panoràmica des del pont de les arcades feta per Mònica Amorós.)



  1. Hola; com veus, et continuo seguint.
    Els que van muntar la Jame’s Tavern (nom vuitentero a tope, de quan a móra hi va arribar l’anglès… recordes la “green frog??) van ser l’anna moreo i el seu company Xavi. tenien 1 botiga de discos als 4 cantons i van posar el local com a complement. els va funscionar durant uns anys i després el van passar al soro (és de gandesa i aquest és el malnom de la seva família, però a ell no l’importava això.)
    doncs res, ja tens més info.
    1 abraçada

  2. veig que teniu molt bona memòria , primer va ser l’Amadeo del frankfurt , després el falsetà i l’Anna Moreo , la Bo Derek de Móra , junt la botiga de discs” Xis ? i després Soro , que no és cap mal nom , es diu Miquel Soro Maña i és de gandesa , ah la Barraca que comenteu que la portava l’ Andilla , el nebot de la Conxita , antic Mercantil , crec recordar que quan és va reconvertir, qui la va portar li va posar el nom de la barraca de l’oncle miquel allà pel any 1979 , un paio ben enrollat .

    Felicitats Mònica per aquesta secció , te’n recordes de la bolera de Damian ?

  3. que fort! no me’n recordava de la bolereta (alguns li dèiem la bolereta, però era coneguda x la bolera del Damián susi hermoso). estava sota l’actual obrera i els diumenges es convertia en discoteca. al costat tenia una petita sala de màquines. recordo que en aquella “disco” hi anàvem els que no teníem encara edat per a anar a la llanterna. debíem ser pre-adolescents de 13 anys (ara als 13 ja son post adolescents, sembla). la música la posava ell mateix o sa filla, però com que hi havia màquina de discos (d’aquestes que tan agradaen al tarantino), sd’avenien a posar els grandes éxitos que els demanavem. Érem molts els que hi anàvem!
    arreveure!

  4. Ostres nois, quins temps…., m’ha revifat la memòria lúdica…, jo també recordo la botiga dels quatre cantons, on hem vaig comprar el primer « cassette » de Bob Dylan, y de Police, tota una “experiència” en aquell temps i en aquella edat,  la música de la botiga a « tope » i la gent gran que anava per Antoni Asens amunt, “esgarrifada”, entre  la Lord i Xis …..,  Felicitats, i ànims Mònica, per aquest blog i encara queden espais, La Factoria, Xauxa,  ho fas molt be….  

     

    En aquells temps coneixiem practicament a tota la gent de la comarca, perque o del institut o de “rondà” per tots els locals en un moment o altre coincidies…

  5. Jo crec que el company de l’Anna Moreo, el falsetà, que algú a esmentat abans es deia Santi, i no Xavi crec recordar que a més de tenir una botiga de discos al 4 cantons, feia de locutor a Radio Móra d’Ebre, portava la secció dels “40 principales”, quant es feia des de Móra, i es feia dir: “Santi Melenas el capricho de las nenas”. També recordo que tenia un Ford Fiesta XR2 negre, el primer que hi va ver per la zona d’aquell model i que en aquella epoca impressionava força.
    Per cert jo també comparteixó l’opinió expressadaper altres en relació a la “hermosura” de les Moreo Sisters

Respon a pere andreu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Racons de Móra d'Ebre per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent