Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Racons de Móra (2): El Zona

Posada a recordar èpoques pretèrites no hi pot faltar el Zona. Si el Barça és més que un club el Zona va ser més que un bar durant uns quants anys. Com passa a vegades, va morir d’èxit…

Si n’hi havíem passat d’hores jugant a billar i fent cerveses amb la colla. També podies seure tranquil·lament i xerrar o anar a una altra banda i escoltar la música a tota pastilla. Tothom, en un moment o altre de la nit, passava per aquell bar; era un bon lloc doncs per fer “trobades casuals” amb algú especial.

A la fotografia de la façana del riu que vaig fer fa uns anys (de fet són tres fotografies enganxades), es pot veure encara l’arcada vestigi del local, que permetia tenir una vista immillorable sobre el passeig del pont i el riu. Això feia que als migdies d’estiu també hi hagués desvagats a fer el vermut i llegir diaris.

L’espai va desaparèixer després d’unes quantes reformes poc afortunades. Quan algú veu negoci vol posar més taules per a què hi pugui seure més gent, però l’espai és important. Si fèiem cua per esperar una taula o el torn del billar era precisament perquè ens era agradable ser-hi, per l’espai. Quan va desaparèixer l’espai van obrir altres llocs de “pelegrinatge” i el local va acabar tancant per una mica de tot. Va ser una llàstima, però va quedar l’enorme finestra amb arc de cara al riu com a testimoni d’una època.

(Foto: panoràmica des del pont de les arcades feta per Mònica Amorós.)



  1. Va morir per coses pitjors que l’exit, i les taules i les desafortunades reconversions. No és pot estirar mes el braç que la maniga, ni gastar mes de lo que guanyes.
    Em quedo amb un concert de Sistema i amb les jerres de porcelana fresqueta que feia amb el meu germa amb unes gambetes de regal.
    Per cert …..desprès amb el temps encara hi he passejat, en la seva darrera reconversio.

  2. M’agrada llegit-te mònica; m’estic enganxant i tot!
    en quant al zona, no m’he pogut estar de fer-hi un comentari. almenys x a mi, aquest sí que va ser el “local núm 1 ” de móra. Especialment al començament. Bona música (després de la “dolce vita” i horterades per l’estil, allí s’hi escoltava música de debò. desde talking heads, fins a devo, passant pels smiths, els cure, bauhaus, etc etc etc. Era un local una mica cosmopolita en un poble poc habituat a modernors. Va obrir bretxa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Racons de Móra d'Ebre per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent