Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 12 de maig de 2008

Quin Barça!

Déu n’hi do avui el partit, en la tònica habitual de relaxar-se i deixar les coses a mitges. És increïble veure com jugadors tan bons han fet tant el ridícul aquesta temporada (el màxim va ser la setmana passada). Rijkaard ha estat un bon entrenador i ens ha fet guanyar una copa d’Europa i dues lligues (gràcies Frank). Sembla fàcil, però no ho és. Segurament s’hagués pogut guanyar molt més, i tant! no m’emocionava tant des del Dream Team que també va obtenir uns títols escassos per la qualitat del projecte…

Em sap greu que marxi Rijkaard, tot un senyor del futbol. Preferiria que marxessin Eto’o, Zambrota, Ronaldinho (aix, quin greu com ha acabat),… i uns quants altres. Cert és que en dos anys no s’ha guanyat res, però la culpa és dels jugadors en bona part, que han caminat en comptes de córrer, i també de l’entrenador, clar, que és qui ha de dirigir i administrar tot plegat. Ha donat la sensació que molts ja estan de vacances o que ja ho tenen tot fet i no es pot anar així i menys al Barça.

La directiva també té la seua part de responsabilitat, però s’ha confiat en un projecte que va anar bé durant uns anys i ara cal canviar-lo. Trobo fora de mida demanar la dimissió d’en Laporta o qüestionar la vàlua d’en Pep Guardiola abans de que pugui començar. Cert és que acaba una temporada decebedora, cal analitzar-ne les causes i veure què cal corregir. Segurament ara haurien actuat de molt diferent manera veient el principi de la decadència la temporada anterior. Cal tenir paciència i deixar fer als nous que vinguin i al nou entrenador i veurem què passa. I sinó només cal recordar la cèlebre cançó de La Trinca:

14 anys de passar gana,

14 anys d’anar fent figa,

potser sí que eren molts anys,

14 anys sense una lliga.

Un, dos, tres, botifarra de pagès.

Quan la cosa no funciona

no ens ve pas de cent mil.lions

i com que la bossa sona

hem portat a Barcelona

les millors cuixes de món.

Si tot va millor que abans,

gastar duros no ens espanta,

ja ho diem els catalans,

que pagant Sant Pere canta,

amb permís dels capellans.

La senyera ja voleia amb gran eufòria,

la tenora llença al vent son cant joiós,

recordant un gran moment de nostra història,

celebrant un cinc a zero gloriós.

Sonaren cinc campanades

allà a la Porta del Sol,

cinc cops plorà la Cibeles,

Madrid estava de dol

i pels carrers es comentava:

‘En Flandes se ha puesto el sol’.

Un, dos, tres, botifarra de pagès.

I ara els culés de veritat

ens volem gastar els bitllets

comprant llibres, ninonets,

pósters, cançons de qualitat,

pintures i calçotets.

Mentre raji la mamella

ens voldràn per fer el titella

i arribaran a inventar-se

desodorant per l’aixella,

que porti els colors del Barça.

I ara cantaires, ve lo principal

au prepareu-vos pel cor final:

Cruyff, Cruyff, Cruyff,Cruyff,

qual vulgar cor de granotes

ensalcem les teves potes

jugador sensacional.

Ja ningú no se’n pot riure

visca Catalunya lliure !

visca el Barça i en Montal !

Catalanistes ajunteu-vos

que ara es pot, gracies al futbol

cridar ben fort fins escanyar-se

som i serem… socis del Barça

tant si es vol com si no es vol,

tant si es vol com si no es vol.

Lletra : La Trinca

Música : La Trinca i Josep Lluis Soler

Any : 1975



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent