Un amic ha vingut a sopar, res de nou fins ara, però té un fill que ha de començar a l’escola i ens hem posat a parlar del tema: l’etern dilema és on ha de portar el seu fill, a quina escola: pública o
privada… almenys això ha estat el dilema d’aquest vespre i el meu
amic ho tenia clar: privada. Jo gens, per no dir que més aviat al contrari. És tan important on anem a l’escola per saber cap a on anirà el nostre futur?
Sempre he anat a escola pública i crec que està prou bé, vaja que he sortit prou bé, em sembla. No en tinc cap queixa, al contrari. No puc dir què és estudiar en escola privada, però sí que hi he donat classes uns quants anys i, què voleu que us digui, hi ha de tot com a tot arreu i no crec que les persones siguem diferents de com som per anar a un lloc o a un altre, és molt més important l’entorn on creixem, la gent amb qui convivim…
No ens hem posat d’acord, ell ha estudiat en escola privada i la defensa i jo en escola pública i la defenso. Sigui com sigui i vagi on vagi segur que troba un bon nivell a totes les escoles del nostre país i el que sí que hem estat d’acord és que el més important és com respondrà el nen a tot plegat i no al lloc on vagi. L’escola és important, però no determinant.
Bones xiqueta, jo com bé saps vaig anar a “cole
de pago” i total per lo que m’ha servit, però entenc que a data d’avui el
problema de l’ensenyament públic és la saturació de les aules, un pla d’estudis
caòtic, un professorat en bona part frustrat o passat de voltes (segur que en coneixes
mes d’un cas) . I a partir d’aquí parlem de cada cas en particular, hi ha
centres públics molt bons i de privats de dolents.
Una cosa que a mi no em quadra és que amb
diners públics es financin escoles privades o concertades, ja que és competència
deslleial.
Per cert ja posats que l’ensenyament sigui de
veritat gratuït d’una vegada per totes i que a qui pertoqui es gasti mes diners
en l’ensenyament dels petits, ja es diguin Jordi o Hassan, que quan millor pugin
millor funcionarà el país en el futur.