Premis Barcelona de Cinema
Generalment dimecres a la nit és un dia avorrit de tele, sort que ahir vam tenir la "Gala" dels Premis Barcelona de Cinema i ens vam distreure molt amb la Rosa M. Sardà i en Ferran Rañé. Tot estava transcorrent amb normalitat fins que va aparèixer en Pere Portabella…
Deixant de banda la seva importància com a figura dins el món de la cultura, que no discuteixo, i de la política, que tampoc, no vaig entendre perquè en els premis Barcelona, davant d’un auditori català amb la Televisió de Catalunya transmetent-ho en directe, va entestar-se a fer el discurs en castellà quan el mateix Carlos Saura després li va dir que entenia perfectament el català i es va declarar "mig català" amb dona i filla del país. El més curiós del cas és que l’anècdota en Saura la sabia i, per tant, la podia reconèixer, mentre que teòricament ens l’explicava al públic.
Per curiositat, he entrat al seu web oficial i està en els tres idiomes: castellà, català i anglès. He clicat a català per entrar-hi, però encara no és actiu i ho posa "en breu disponible".
Què voleu que us digui, em sap greu que un home tan important per a la cultura catalana no tingui una mica més d’amor a la llengua.
D’altra banda, els premis van anar repartits entre El Orfanato i Ficció. Encara no les he vistes, però espero en breu poder-ne fer algun comentari.
No he vist Ficció i no conec ningú que l’hagi vista, així que no puc jutjar-la. Pel que fa a El orfanato, diverses persones que l’han vist m’han dit que la pel·lícula és passable, l’actuació de la Rueda és tot un paperàs, però la resta no és per llençar coets. Potser tanta publicitat ha fet crear massa expectatives i el resultat final decep. Per si de cas no n’esperis gaire.