Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 28 d'agost de 2020

Política i esport? Sí, i tant.

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

Recordeu aquesta imatge de les Olimpíades de 1968? Representa la lluita pels Drets Civils als USA. El puny alçat amb un guan negre, capcots i descalços. És una imatge icònica del Black Power, però el futur d’aquest esportistes es va veure molt compromés per aquesta acció. Ja no van participar en més carreres. Van ser expulsats de la Vila Olímpica i perseguits quan van arribar als USA. Van rebre amenaces de mort. Peter Norman, el de l’esquerra de la imatge, era australià, però va donar suport als seus companys de podi i es va posar una enganxina al xandall, a l’alçada del cor, del Projecte Olímpic pels Drets Humans en el què els atletes es comprometien en la defensa dels Drets Civils dels Afroamericans. Només uns mesos abans havien assassinat a Martin Luther King. Norman, també va ser represaliat i no va poder participar en altres Jocs Olímpics, ni tan sols va ser convidat quan van ser a Sidney, malgrat la seua marca de Mèxic era rècord vigent a Austràlia. Va deixar l’atletisme i va acabar tenint depressió i morint als 64 anys. Després de la seua mort el govern Australià va reaccionar i li va fer un homenatge. En aquest vídeo s’explica la història de la imatge .

Tornant a Invictus, sempre em ve al cap que vaig preguntar-li a un company de feina si me la recomanava i em va dir: “si t’agrada el rugbi t’agradarà”. No em va deixar gens contenta la resposta, de rugbi n’entenc poc (o gens), però m’agrada l’esport. Vaig anar a veure la pel·lícula perquè era de les poques vegades que em podia escapar a veure alguna cosa a Móra d’Ebre mateix, quan encara hi havia cinema i anar-hi era un costum (gairebé) setmanal. La sorpresa va ser que la pel·lícula no parlava d’esport sinó de com a través de l’esport Mandela havia pogut connectar dos ciutadanies enfrontades quan va esdevenir president després de l’Apartheid. Em va semblar emocionant, i també que el professor em parlés d’esport i no de política, perquè jo només hi vaig veure la unió entre política i esport una vegada més.

Hi ha moments en què política i esport s’uneixen i es fan passos de gegant que queden per a la història, però calen homes i dones audaços que sàpiguen llegir el món que els envolta i s’avancin al seu temps.



  1. Depèn, potser si, però també potser no. El problema bé quan canses la gent. Pots barrejar esport i política, però quan barreges la política amb tot allò que es mou, potser contraproduent. I possiblement és el que està passant.

Respon a Tomàs Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent