Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Pocs, però bons

Avui no he pogut anar a veure la nostra selecció de futbol. És un partit que m’agrada anar-hi i on em veig cridant els gols amb més eufòria que mai (no m’havia descobert aquesta faceta en els partits del Barça). Realment tenir seleccions és bo per a la nostra reafirmació nacional i per això ens posen tants entrebancs per tot arreu…

Enguany potser no hi ha al camp tanta gent com altres vegades (potser el mal temps també hi té a veure), però Déu n’hi do l’enrenou que estan fent (ja li agradaria al Barça que hi hagués tan ambient als partits). No obstant això, estic bastant d’acord amb l’Emigdi, potser perquè ja n’estic una mica tipa de no poder fer partits oficials d’una vegada (s’imagineu tot aquest potencial animant en un partit oficial?), o potser perquè m’agradaria tenir uns esportistes tan nacionalistes que defensessin la selecció Paísos Catalans com fan els d‘Euskal Herria. Aquí tenim el govern que empeny i (alguns) esportistes que s’ho prenen amb tebior, allà hi ha esportistes compromesos amb el país i la selecció i un govern tebi… En fi, potser sí que algun dia tindrem de tot: esportistes compromesos i seleccions reconegudes (tan de bo!).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent