Parla’m en català
Tot just comença aquesta campanya per a incidir en l’ús social de la llengua i avui mateix trobo l’exemple del que no s’ha de fer…
Avui a El Club (lamento tornar-lo a anomenar, però és divendres, ja se sap), he vist l’exemple perfecte del que no s’ha de fer i el mal que m’ha fet veure-ho. Dos actors joves de El Cor de la Ciutat han estat entrevistats pel versàtil imitador amb personatges diversos. Quan el personatge era català els entrevistats responien en català, quan els parlava en castellà ells responien en aquesta llengua, fins que els ha hagut de dir que entenia el català perfectament i llavors l’actriu replica: “és la costum”.
Mal costum, he pensat, però lamentablement és molt comú encara avui en dia i el fet que els actors siguin joves indica que no és un problema d’edat sinó d’actitud.
Esperem que aquesta campanya ajudi a canviar aquestes actituds i puguem continuar preservant la llengua.
Perdon pero es que no lo entiendo ves 😛
Allò que és important és que quan es coneguin les dues llengües ningú s’hagi d’adaptar a l’altre. Malgrat això, és veritat que de vegades canviem. Quan ens parlen en català, responem en català i quan ens parlen en castellà responem en castellà. I és gairebé un fet inconscient. Personalment ja no sé en quina llengua parlo, però tampoc em preocupa massa.