Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 8 de maig de 2012

Olimpíades a la Ribera d’Ebre

El 5 de maig es van celebrar les Olimpíades per als més petits de la comarca (P3, P4, P5, 1r i 2n) a Riba-Roja d’Ebre. El matí va transcórrer entre curses de velocitat i salt de llargada. Els petits van participar entusiàstics, tot i la calor i el descontrol horari, feia goig veure l’arc de samarretes de colors representant les diverses escoles. Ni el sol abrasador ni la nefasta organització van poder minar els ànims dels joves esportistes.

En el lliurament de premis es va recordar que ja són 35 anys, si no recordo malament, que es fan les Olimpíades a la Ribera d’Ebre. Per als més petits (de P3 a 2n) fa molt menys temps i només competeixen en velocitat i llargada. L’enhorabona per anar mantenint viva la flama durant tot aquest temps. Recordo les primeres Olimpíades, jo hi vaig participar en longitud. Va ser prou divertit. A poc a poc es van anar ampliant el nombre de pobles i de disciplines. Ara està ja plenament consolidat com un punt de trobada, una jornada esportiva en família, on els pares i mares van poder gaudir de l’evolució dels més petits a la pista.



No tot van ser flors i violes…

L’esperit Olímpic es manté, cert, però per a properes edicions hauríen d’acurar els horaris i ser més sensibles amb els més petits. La sensació és que hi havia certa improvisació i massa lentitud en el desenvolupament de les proves que podía exasperar fins als més pacienciosos. Tampoc la infrastructura esportiva era massa adequada. Tinc entès que fins enguany es feia sempre a Ascó amb un camp d’esports amb unes condicions immillorables i ara han decidit fer-ho itinerant. Això és bo per conèixer la comarca, però també s’han de tenir en compte que l’emplaçament sigui prou còmode i adequat.

Primer de tot, fer arribar a tothom a les 9.30 quan la cursa dels més petits comença a les 11h no és una bona estratègia. Segon, tampoc fer-los esperar fins a la 1 per rebre la medalla participativa. Tercer, no identificar-los amb un dorsal va provocar cert caos perquè la filera patia alteracions constants.

Alguns petits no van poder córrer perquè ja estaven cansats i de mala gaita després de tant esperar; per a acabar-ho d’amanir a les 12 ja havien acabat, però van haver d’esperar fins a la 1 per a rebre la medalla participativa que, per postres, encara els van donar els últims, dilatant al màxim l’estada en un camp pràcticament sense cap ombra.

La participació i entusiasme a pesar de tot, un 10, l’organització de la jornada esportiva un 0 (d’acord, avui em sento especialment crítica, siguem generosos i posem-li un 3). Per a la propera vegada ho hauran de millorar molt, és una llàstima que 35 anys d’experiència no hagin servit per gaudir d’una organització modèlica, semblava més aviat que fos el primer dia.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent