Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 27 d'abril de 2012

Moltes gràcies Pep!

Abans de res, gràcies per tot el que has fet pel club, no només com a entrenador del millor equip del món, sinó totes les feines que has hagut d’assumir. No sé quin serà el teu futur, però és cert que necessites descansar. Has fet en quatre anys els que molts entrenadors no fan en tota la vida. T’has buidat completament. Estic trista, però m’ho temia. Has estat a primer pla des del primer dia, aquestes dues últimes temporades, a banda d’entrenador, has fet també de portaveu del club, t’has hagut de multiplicar i no pots més. Recordes quan vas començar a entrenar el primer equip? Primer vas ser discutit i se’t mirava amb precaució, després vas ser entronitzat com un Déu. La sensació és que no hi pot haver ningú millor i que ho faci més bé. Tan de bo poguessis continuar sempre amb nosaltres, però potser necessites un descans llarg, només això, per tornar-hi després, potser també al barça, qui sap…

Han estat anys molt intensos. Un 6 de maig de fa tres anys “tot va començar” a Stamford Bridge amb l'”iniestazo” i ara el 18 d’abril sembla que va ser l’inici d’una setmana on s’acaba el cicle, tot i què tu ho sabies de molt abans. Partidàs aquell de dimecres, vaig gaudir-ne moltíssim, tant, que el fet d’encaixar un gol no em va importar. Crec que ens ho vam passar millor nosaltres veient com jugava el nostre equip que ells veient com guanyava el seu. I al cap i a la fi això és un joc, un joc per gaudir de l’espectacle; un espectacle excel·lent durant quatre anys que sortosament ha estat ben amanit de títols que ja queden per a la història i l’estadística. Amb el Madrid, dissabte, vaig tenir un sentiment estrany, i finalment van guanyar després de molts partits sense poder fer-ho contra aquest barça. I dimarts, el 24, va ser una llàstima perquè teníem coll avall que faríem un partidàs i seríem a la final. Però no es pot guanyar sempre, ni essent els millors de llarg de la competició.

Han estat quatre anys fantàstics, plens de bon futbol, de partits immillorables i inoblidables, però també has deixat el teu llegat que pot anar molt més enllà. Hem tingut la sort de viure-ho durant aquest temps, però tu, que ets un estrateg perfecte, saps quan has de marxar. Et trobarem a faltar, segur i no només pel futbol. Feina rai pel que vindrà després…

Moltes gràcies Pep per tot el que has fet, i que tinguis sort!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent