Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 4 de gener de 2007

Marroc


Sempre ve de gust anar a un lloc càlid quan aquí fa massa fred. La calor no em fa nosa i el Marroc era un lloc prou proper com per deixar-s’hi caure amb cotxe. Una setmana i uns 3000 quilòmetres, dels quals uns 900 pel Marroc, tot un repte.


Travessar les espanyes en cotxe ens ha mostrat com són les carreteres de bones i de franc. Pel que fa a la duana, el trajecte Tarifa-Tànger va ser prou curt (un parell d’hores) tenint en compte que la policia portuària ens feia passar un per un i ho mirava tot (Amb els CATs bens posats...).

Segons les guies que havíem llegit conduir pel Marroc havia de ser un caos terrible i d’una perillositat extrema. Les carreteres tercermundistes i trajectes curts de 100 km. els marcava a fer en 3 hores. La veritat és que qui ho va escriure no coneix les carreteres interiors del nostre país, que també estan mal asfaltades i també són perilloses. No es pot córrer, és clar, però això no impedeix que puguis fer una bona velocitat a 70 o 80 km/hora, i cal anar en compte, com a tot arreu (avançaments perillosos en revolts o en línies contínues, etc.). L’autopista està bé tot i què no és barata i la benzina té el mateix preu que aquí.

De dia feia molt bona temperatura, uns 20ºC, i als vespres podia refrescar fins als 10ºC. Però el més impressionant ha estat el paisatge: tots els colors del verd en un cap immens i intens.

A cap d’any vam ser a un poble de muntanya, Xaouen, que es troba al nord prop de Tànger i Tetuan. És conegut per la grifa i, de fet, ens en van oferir anant a comprar a una botiga i tot com una cosa habitual. El poble és el paradís de vacances de joves vinguts de Madrid, Andalusia i Múrcia, que troben un lloc obert i posat per a turistes on tot és més barat. A l’hotel de cap d’any a Xaouen ens van fer un sopar amb tots els ets i uts. Vam preveure que al Marroc és molt difícil i car trobar alcohol i vam emportar-nos el cava. Els de Múrcia no van ser menys, també cava català, tot i què després ens van preguntar si la COPE tenia raó quan deia que a Catalunya el castellà estava perseguit. Ai, això d’escoltar la COPE ni que sigui per esport pot arribar a ser perillós. No els van convèncer les nostres explicacions.

D’esquitllentes ens vam assabentar de l’atemptat d’ETA a Madrid. Encara que a tots els hotels hi havia televisió poques vegades tenien els canals ben sintonitzats, només a Tànger i a Rabat vam poder seguir alguna cosa, sempre en francès. Era la segona notícia després de l’execució de Saddam.

Era el primer viatge al Marroc i pel que diuen les guies la situació ha canviat bastant. Saben que al turista se l’ha de protegir i per això hi ha la política turística per tot arreu, a vegades uniformada i a vegades no, que impedeixen que ens vulguin prendre el pèl amb qualsevol excusa. Això sí, a Fez i a Xaouen l’infrastructura de prendre el pèl funciona bé si no estàs a l’aguait, però això pot passar a qualsevol lloc del món.



  1. Qué t’en ha semblat?. Hi he viatjat un parell de cops, la primera vegada atravessant tot el Rif  a peu, de Xaouen a Oued-Laoud i un altre cop per la costa atlàntica. Es un bell país, no et sembla?. L’únic que necessites es contractar un bon guia marroquí, que sigui de confiança, i no tindras problemes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viatges i sortides per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent