Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Publicat el 5 de gener de 2007

Màlaga


Fa més de set anys vaig anar a parar a
Màlaga per assistir a un concert de Suzanne Vega. Era l’u de juliol del 1999 al Teatro Cervantes de la capital andalusa. Hi vaig arribar en tren nocturn el dia 30, així tenia tot el dia i part de l’u per fer turisme per la ciutat.
En arribar vaig anar a
parar a un hotel cèntric que em va semblar molt barat (4000ptes la
nit), l’any anterior m’havien cobrat 1000 peles més en una pensió de
Burgos molt més tètrica.

Màlaga és la capital cultural d’andalusia o almenys això diu a les guies. Recordo un "Cafè con libros" molt atractiu, festival de cinema i teatre, però el que més em va sorprendre són els preus de les coses. Era el meu primer viatge a la península meridional i la cervesa en ple centre i zona turística era a 125 ptes., un escàndol quan aquí ja en costava unes 450 o més en plena Rambla. Vaig sentir que aquí ens prenien el pèl o que allà encara no s’havien vist les orelles.

Un amic que havia anat a parar allà em va acollir un vespre al cortijo on vivia; havia anat a Màlaga per sis mesos i ja hi portava dos anys dels quals uns mesos fora de la ciutat, que li semblava massa sorollosa. El camp em va semblar magnífic, uns paisatges espectaculars units a uns camps de blat immensos. Aigua, llum, sol…un paradís, si a tot això li donem els preus que es portaven llavors la combinació era ideal.

Han passat set anys i he tornat a Màlaga i tot és diferent. La catedral ja està restaurada i brilla immensa al bell mig de la ciutat. Han recuperat el teatre romà i l’aprofiten per fer obres de teatre a l’hivern i tot, el dia que hi vaig ser segons ells feia fresca de nit i érem a 15ºC. Les voreres, els pàrkings, els jardins… tot és nou, net i endreçat, es nota que s’hi han abocat calés. Per tot arreu sobresurten els cartells de Junta de Andalucía, res en referència a l’Estat. Com si fos una república independent que s’ha fet d’or i les coses li van bé.

Els preus no són el que eren ni de bon tros i no és l’efecte del pas dels anys, és la comparació entre els preus d’ara d’aquí i d’allà, no hi ha tanta diferència, per no dir-ne gens. Possiblement l’entrada de l’euro hi té a veure i també que s’ha vist que el turisme és un bon negoci. Marbella és a la vora i l’aeroport de Màlaga és un dels més transitats de la península.

Ja no reconec aquella ciutat en què em costava trobar un bar obert a les 9 del matí per fer un cafè, i a la nit podies començar a sopar a la una de la matinada, s’ho continuen prenent amb calma, però tot és diferent, s’han europeïtzat.

Curiosament vaig trobar la Casa on va nàixer Picasso al costat de la plaça, al costat del Teatro Cervantes, al costat de la Catedral i l’Alcazaba… tot semblava més a la vora que fa uns anys i el mar també allà mateix. Una caseta de Turismo de Màlaga feia l’efecte que ho tenien tot més controlat, més endreçat.

M’agradaria tornar-hi amb calma.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viatges i sortides per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent