L’última carta de Companys, de Toni Soler
Text de contraportada
Què hi fa Lluís Companys prenent un mojito rere l’altre en un bar del Raval, a la Barcelona mestissa de l’any 2015? El president màrtir ha estat rescatat del passat, i encara no se’n sap avenir que a la Generalitat hi mani una dona. Tot i el seu èxit mediàtic, està desconcertat i té por, perquè sap perfectament quin és el motiu ocult pel qual els seus successors l’han fet tornar…
Actualització: 9 de novembre. Finalment l’he pogut acabar, entre començar a treballar i anar de bòlit per una cosa o altra no ha estat fàcil. Puc dir que el llibre és molt més interessant al principi que al final, però no treu que sigui recomanable per passar una bona estona. L’estil, amb totes les pinces que ho vulgueu agafar, m’ha recordat al de Patricia Highsmith, amb qui normalment frueixo molt de la història, però té uns acabaments també així, s’acaben i ja està. Bé, no sé perquè he pensat en Highsmith perquè realment són diferents, però les sensacions que he tingut llegint aquest llibre d’en T.S. en particular me l’han recordat.