Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Llengua… ens en sortirem?


Acabo d’arribar de l’institut, avui una llarga jornada que ha acabat amb la visita d’alguns pares i mares. Els hem presentat l’organització del centre, les coses que hi poden trobar, esdeveniments, cites, actes… en un moment determinat, a les acaballes, una senyora m’ha demanat en quina llengua es fan les classes…



He posat cara de pòquer i he respost que en català, per suposat, exceptuant (clar), castellà, anglès i francès, per raons òbvies. La senyora m’ha replicat que la seva filla (nouvinguda a l’institut), li diu que no és així, que el professor de tal matèria demana amb quina llengua volen les classes i que des que les fan en castellà la seva filla ho entén molt millor, de fet aquest és el motiu que addueix per dir que ara li van millor les matemàtiques. (la noia és nouvinguda al centre, però tant ella com els seus progenitors no són nouvinguts a Catalunya).

No cal dir que la majoria dels nens i nenes de la classe només s’expressen en castellà, tampoc gaire eficaçment. No sé si això és un problema general o particular d’una zona determinada, però tan malament estem que som incapaços de fer que els nostres nois i noies dominin perfectament les dues llengües?



  1. Doncs sobre això que expliques se’n podríen vessar rius de tinta. Crec q més a més que amb l’irrupció de la ultradreta al parlament encara se’n parlarà més.

    Jo crec que no ens podem arronsar en aquest tema. Cedir un cop per aquesta raó, seria cedir en moltes altres coses per la mateixa raó i llavors no es podria dir si a unes coses i no a les altres. s’ha de defensar clarament. Si a Catalunya no es parla català, no es parlarà enlloc. Si els catalans i catalanes no fem que es parli català i que aquest sigui un idioma tan important com ho pot ser l’espanyol a Madrid o l’anglès a Londres, ja podem començar a vendre’ns els Pompeus Fabra i a acostumar-nos a dir Buenos dias i buenas noches.

    Així com moltíssima gent té clar que hem de cuidar el medi ambient, no gaires creuen que una llengua, sobretot la catalana, siguin més importants que una cursa de motos o un partit de 2a divisió.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Educació i Ensenyament per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent