Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Litterarum, premi Nacional de Cultura. Rebrotem.

El passat dijous a la nit es van lliurar els Premis Nacionals de Cultura. L’acte, dirigit per Anna Rosa Cisquella i produït per Dagoll Dagom, el va conduir l’actor Pep Cruz, i va comptar amb actuacions diverses.

Sempre és maco veure el lliurament dels premis, però aquest cop hi havia més motius encara, Albert Pujol, director de Litterarum, va recollir-lo en nom de l’equip. Ho podeu veure en el vídeo següent a partir del minut 32.

Litterarum i la Fira del Llibre es desenvolupen el mateix cap de setmana de finals de maig a Móra d’Ebre. Són espectacles de petit format que tenen un públic local i forani. Molts programadors i altres que venen cada any per la qualitat/preu del que s’hi troben. El català puja a escena de la mà de rapsodes, cantants i actors d’estils i origens diversos. Són píndoles culturals escampades per diversos escenaris en espais de la població; des de la plaça de dalt al castell, passant per la llibreria Bassa i el teatre La Llanterna; i a vegades, també dins o prop del riu.

Premis Nacionals de Cultura 2019

Pujol, en el seu parlament, va recordar els incendis patits la darrera setmana que han socarrimat mitja comarca.

Una comarca oblidada que a molts costa situar al mapa, en dono fe. Fa uns dies, Roger Heredia ho recordava en un preciós article: “Quan se’t crema la casa“. Diu en un trosset: “Segurament, pocs de vostès ―i sense voler ofendre― sabien posicionar la Torre de l’Espanyol fins ara. Generalment, era englobada amb l’afirmació “ah sí, cap allí baix, al Delta”. Mai he trobat resposta de per què la gent tendeix a generalitzar el sud de Catalunya.” Efectivament, Roger, una generalització que fa no pocs anys que dura. Pensava que les coses havien canviat de quan vaig arribar a Barcelona al 85, però no, per desgràcia no. Jo, fins fa no gaires anys no hi havia estat pas gaire al delta i sempre m’he preguntat d’on surt aquesta curiosa associació geogràfica generalitzadora. Igual que s’empra, desafortuanadament, la frase “més enllà de l’Ebre” per referir-se al país veí. En fi. Recordo bé un parlament de Germà Bel a Tortosa en un acte de Junts pel Sí, hi havia Artur Mas i li ho va explicar molt bé i llargament; va venir a dir una cosa així: per què aquí som terres oblidades? Bàsicament, perquè des de Barcelona es mira cap a la modernitat de França i si mires cap al nord el sud et queda al clatell i no el veu ni saps què li passa. Potser aquesta és l’explicació que només saben situar el delta, però les Terres de l’Ebre són molt més, és clar.

Per cert, s’ha creat la plataforma Rebrotem i hi ha un verkami per ajudar a aquestes terres a refer-se després de l’incendi. Trobareu més informació aquí: https://www.goteo.org/project/rebrotem



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues, Llengua per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent