Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

L’endemà d’eleccions generals

A mitja tarda d’ahir, veient la participació, ja m’ensumava que la victòria del PP seria històrica (i en Rajoy va parlar amb to institucional). El que no m’imaginava és que en vots absoluts només en pujaria uns 400 mil de les eleccions anteriors i continuaria entorn els 10.5 milions de vots absoluts a l’estat, així doncs, no hi va haver trasvassament de vot de PSOE a PP. La clau van ser els 4 milions de vots que va perdre el PSOE, bé de gent que no va anar a votar o bé dels que van votar a altres formacions (el Congrés serà més plural que mai amb 11 grups petits encapçalats per CIU). El que em preocupa és que en aquest context IU no n’hagi tret més rendiment, potser perquè molts votants es van quedar a casa, desmotivats (on eren els indignats?)...


Sempre m’ha semblat curiós que, precisament, els que haurien de ser els primers d’anar a votar siguin els últims. Eleccions rera eleccions ho veiem en els vots del PP, ells no fallen. Ja ho vam veure a les municipals. Almenys al meu poble, Móra d’Ebre, no van fer ni campanya, ni cap acte polític, ni cap programa electoral, només penjada de cartells i alguna pancarta. Resultat: 1 regidor amb vots similars a les eleccions anteriors, exactament que ERC fent campanya, programa, etc. Ara, a les generals, ha passat si fa no fa el mateix. Comparats els resultats amb el 2008, el PSC s’enfonsa i perd gairebé la meitat de vots (que aviat és dit). CIU puja lleugerament, però guanya clarament. PP avança a ERC, que més o menys es manté amb una lleugera pèrdua. I IC-V dobla vots i gairebé dobla en percentatge.

D’anit em quedo amb les dues excepcions a la taca blava espanyola, els llogarrets on Astèrix i Obèlix s’han fet irreductibles (de moment): Euskadi amb el sorgiment d’Amaiur (una molt bona notícia), el PNB com a segona força i el quart lloc del PP; i Catalunya amb l’ascens del “nacionalisme” català de CIU amb crits d’independència sota el balcó del Majèstic (anàlisi de V. Partal).

Potser sí que CIU va aglutinar bona part dels independentistes que van sortir el 10J, vistos els crits sota el balcó i al nas de Duran (veurem ara com ho gestiona a Madrid), però també ERC-RCAT-CatalunyaSI va aguantar l’envat. I això és una molt bona notícia. La renovació profunda al si d’ERC i la coalició amb altres forces independentistes ha tingut efecte, i no era fàcil donada la magnitud de la tragèdia que prevèien demoscòpicament fa tres mesos escassos. Ara cal continuar treballant per tornar a crèixer i consolidar el projecte. L’independentisme continua tenint veu a Madrid: Amb Bosch “Serem políticament implacables i democràticament impecables“, Tardà i, esperem, Jordà (a Tarragona ens van faltar uns 15 mil vots per a tenir diputat).

Post recomanat: Robert Casadevall, Atlas en construcció “Què ens passa a Tarragona?”
Article recomanat: Toni Soler, “Rajoy tindrà mans lliures i dues pedres a la sabata”.



  1. l’embat? Esquerra és l’únic partit que ha perdut vots, a part del Psc. N’ha perdut 47.287. Òndia! Si no partim de la realitat no farem bé les coses, vull dir la unitat independentista que a tots ens interessa. La dolorosa i inoportuna realitat ens diu que Esquerra ha fracassat. En percentatge de vots també ha baixat. I no tenia competidor independentista!!! I amb l’ajuda de Lluís Llach, Terricabras,  Gerard Quintana, Txe Arana, Toni Albà, Jaume Cabré, F. Requejo, Santiago Vidal, Màrius Serra, etc.Pensem-ho bé entre tots.

    Podeu llegir el meu blog on m’hi estenc més. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent