Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

La Selecció Espanyola de futvolei no vol jugar contra la Catalana

Espanya no es presenta al partit de fultvolei contra Catalunya a Coma-ruga (notícia a l’AVUI, notícia al 3/24). Les pressions del Consell Superior d’Esports espanyol s’han imposat i no s’han disputat ni el partit masculí ni el femení.

Els que defensen que política i esport no han d’anar junts ho tenen malament amb notícies com aquesta…


L’esport
sempre ha estat política, d’una manera o altra, ens agradi o no, ho
entenguem o no. Quan es va fundar el Barça, com que alguns dels que ho
van fer no eren catalans, al poc es va fundar un altre equip a la
ciutat per anar en contra de l’altre i no se’ls hi va ocórrer posar cap
altre nom que Espanyol per significar que ells eren “els d’aquí”. A
partir d’aquí que cadascú tregui les seues pròpies conclusions respecte
què representa un i què representa l’altre.
I ara la selecció Espanyola de futvolei no vol enfrontar-se a la Catalana, ho han refusat altre cop, com tantes altres vegades. No és difícil d’entendre, el Consell Superior d’Esports no deu voler crear un precedent que podría ser “perillós” per als seus interessos, perquè significaria que una nació pot presentar-se en competició contra l’estat que, en teoria, el representa i això no cap al seu cap. Encara. Però el fet que Catalunya tingui seleccions nacionals que la representi en competicions internacionals és només qüestió de temps. Ja s’ha avançat molt en pocs anys i amb el fitxatge de Cruyff per a la de futbol s’ha fet un pas mediàtic important que s’ha de saber aprofitar. Aquest cap de setmana juga “la roja” contra Argentina. A ningú se li escapa que hi ha cinc (sis, set? no sé els que jugaran aquesta vegada) jugadors catalans i més que en podría haver perquè Valdés és millor que Casillas ara com ara, però ja ha dit que no li pren la son anar a la selecció espanyola. Una selecció de futbol que té com a base a molts catalans, reforçats per uns quants que no ho són, i que juga com el Barça… i guanya. Si traiem algun petit detall podría ser fins i tot “la nostra”.

Imatge de l’AVUI.cat



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent