Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 22 d'agost de 2024

In memoriam: Jasmí Campos i Sastre, essència republicana

Dissabte al matí saltava la notícia de la mort de Jasmí. Si bé el seu estat de salut era precari des de feia unes setmanes mai no esperes un desenllaç tan ràpid.

L’1 d’octubre del 2017 també era allà de matinada, esperant les urnes per poder votar per la llibertat del país. Foto: M.A.G.

Vaig conèixer Jasmí a principis de l’any 1995 quan érem un grapat de militants nous procedents de les JERC i ell era el militant històric. L’únic supervivent que mantenia el carnet des de 1977. En aquells anys (1992) jo havia ingressat a les JERC de la mà de X. L. que va convènce’m que els canvis s’han de fer des de dins i Móra necessitava un canvi. CIU havia guanyat per majoria absoluta i governava des de l’Ajuntament i des del Consell Comarcal. Els mètodes que emprava no encaixaven amb el què nosaltres crèiem que havia de ser la política i començava a treure el cap l’independentisme parlamentari. ERC havia incorporat membres de Catalunya Lliure i es mostrava, ara ja sí, com un partit netament independentista. Amb la força (i la inconsciència) que et dona la joventut, vam elaborar un pla de treball, vam fer campanya, vam enganxar cartells… la nostra il·lusió era màxima i Jasmí era al capdavant, enfilant-se a l’escala abans que ningú, donant ànims, consells, penjant pancartes… els ulls li brillaven com si fos un d’aquells joves de vint i pocs anys, la (seua) ERC es tornava a presentar a unes eleccions municipals després de tant temps. 

Podíem discutir-nos entre nosaltres, però escoltàvem sempre la paraula de Jasmí. Des de fa gairebé trenta anys sempre l’he tingut com un referent, hem parlat de política tant municipal com de país, hem analitzat el present i hem somiat el futur. M’atreviria a dir que mai ningú ha estat tan fidel al pensament republicà i a ERC Móra d’Ebre com ell. 

Jasmí ens ha deixat en un moment polític delicat, l’estat de salut des de fa uns mesos ja no li permetia seguir la política a temps real. No hem pogut parlar ni discutir la jugada, però segur que els seus comentaris ens haguessin fet reflexionar, sempre eren assenyats.

Amb ell marxa un dels que fou puntal de la Secció Local, ell sol va mantenir la flama d’ERC en uns anys molt complicats, un home senzill, afable, treballador i valent. Un home que va deixar petjada i sempre recordarem.

Diuen que tothom és necessari, però ningú és imprescindible; però ell sí, ell era necessari, però, sobretot, sobretot, imprescindible.

E.P.R.

Jasmí Campos i Sastre en una imatge cedida per la família.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Noms propis, Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent