No sé perquè pensava que la lliga l’acabaria guanyant el barça. Fins i tot després del partit del Camp Nou. M’ho deia el cor. Potser sóc massa optimista, potser sóc una romàntica del futbol que encara pensa que ha de guanyar l’equip que fa millor les coses, el més honest, el més esportiu, el més elegant, el que fa millor joc… però no, la realitat ahir va ser una altra i el Madrid va guanyar com s’ha acostumat a guanyar enguany: dues mans clares dins la seva àrea que no va veure l’àrbitre, però sí que en va veure unes altres de clares a l’àrea del Bilbao. I anar fent, que qui dia passa any empeny i títol aconsegueix…
No és qüestió de llençar aigua al vi de la victòria, la lliga és molt llarga i, com diu Guardiola, el guanyador mereix el títol; però han passat coses, moltes coses, massa coses i potser estar bé callar quan toca, però no han de tornar a passar si és possible i potser no cal callar tant. No és qüestió d’encetar una guerra dialèctica en què tindríem totes les de perdre, però estaria bé que els arbitratges fossin justos i els partits nets, amb això en tindria prou. Em sembla obsolet que en l’era de la tecnologia, que ja s’aplica a molts esports, hi hagi certa alèrgia a adaptar-ho al futbol; un quart àrbitre davant un monitor i au, a veure la repetició de la jugada les vegades que fos. Potser així aconseguiríem un joc net i un guanyador just…
Mentrestant un diari ens recorda els gestos més polèmics del Madrid i Mourinho, del dit a l’ull a Vilanova a la botifarra d’anit de Cristiano…Realment si un personatge així, encara que jugui molt bé al futbol, acaba guanyant el Fifa Word Player… en fi, si el trofeu fos també al fair play n’estaria exclòs cada temporada.
I que fa el Barça lluitant amb una lliga que no és la seva?