Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 15 d'abril de 2011

I en Joan Herrera no vota…

M’ha sorprès molt negativament el fet que Joan Herrera decidís no anar a votar a la consulta sobre la independència del 10 d’abril, al·legant que no hi havia l’opció que defensa: el federalisme. Una reacció així la pots esperar d’un personatge com Duran (no entenc que sigui el polític més ben valorat), però no d’un polític demòcrata i modern. Sincerament, sigui la consulta vinculant o no, encara que només sigui per decidir si una paperera ha d’anar a una banda o altra del carrer, està molt bé que es consulti a la ciutadania i els polítics, els primers, haurien d’anar a votar per donar exemple, sinó no ens queixem després que hi ha baixos índex de participació. Cal predicar amb l’exemple. Molta gent de l’anomenada societat civil s’ha implicat en aquestes consultes, val la pena que també els polítics facin la seua feina i es posin al costat de la societat anant a votar, com qualsevol altre ciutadà. També la reacció d’alguns membres d’Unió Democràtica em sembla lamentable. La presidenta del Parlament hagués hagut d’anar a votar la primera i a títol personal, òbviament. Tothom vota sempre a títol personal i tothom té dret a vot i està bé que l’exerceixi, sigui quin sigui el seu sentit.

Herrera hagués pogut fer com la Sra. Camats i votar en blanc si no estava d’acord amb el que se li preguntava. Si realment creu que el federalisme és una opció tan important en la Catalunya d’avui, que faci una consulta popular a veure qui hi creu, encara. Dos nos federen si un no vol, i un no vol perquè té a l’altre annexat i ja li està bé. Només si fóssim independents podríem decidir si volem federar-nos amb Espanya. Tal i com estan les coses avui, federar-se amb Espanya és una utopia i, en canvi, la independència (que semblava utòpica fa uns anys), és cada vegada més a prop i alguns polítics n’haurien d’anar prenent nota.

 



  1. per alguns no es si “independència”, “federalisme”, “confederalisme”, etc., etc. El problema de fons es que aquests de la foto (i els seus ascendents) mai han cregut en què el ciutadà del carrer té el dret a decidir i a ser responsable de les seves accions, a autogovernar-se. Per això molts són estalinistes i, a sobre, “catòlics pel socialisme” (pas cristians: no s’hi val confondre ja més): dues de les ideològies (juntament amb els feixismes) més opresores que hi ha.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent