Publicat el 6 de desembre de 2010
I al president encara se l’espera…
Després del rocambolesc viatge del Barça va haver de ser Guardiola qui sortís del pas amb explicacions. Rosell no ha donat la cara, un gest que comença a ser habitual en ell, només ha fet un escrit el dia després. No entenc encara com pot ser que el Barça pensés que li aplaçarien el matx. Per què al Barça sí si als altres equips no ho feien? No entenc perquè no van desplaçar-se amb autobús quan van saber que no hi havia vol amb tot el caos aeri que hi havia. I el president, on era? Fent gestions des del despatx? Va acompanyar als jugadors fins a Pamplona? Ser president del Barça és alguna cosa més que guanyar unes eleccions i presidir partits a la llotja, també ha de ser un lideratge i donar la cara pel club i l’equip quan calgui, em sembla a mi, vaja.
Comparteix això:
Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Només cal veure la cara que fa el senyor Rosell al costat del senyor Pérez el día del 5-0 … Sembla que sigui el Barça que estigui perdent … ‘Políticament correcte’ ??? Ni tan sols un somriure per sota el nas … Sí, aquest senyor Rosell havia d’haver pujat al tren amb els jugadors i després autocar fins a Pamplona, i quan no els deixàven passar per culpa dels cotxes mal aparcats, baixar del bus i fer de president del Barça, dels aficionats i dels seus jugadors i tècnics.
Ha estat patètic i vergonyós, molt. I tot arreglat amb una carta. Vols dir que té ‘sang culé a les venes ? Però, després al camp, els jugadors i el técnic van parlar, i de quina manera !
que en Sandro Rosell serà el millor pezident de l’història del Barça. Temps al temps. Ara no, però ja ho veurem l’any 2030!
Cal pensar, però, que no és fàcil redactar una nota de premsa tan exhaustiva, pocs dies desprès del bany al Madrid. Segurament la resaca causa estralls…
La veritat -deixant de banda sarcasmes-, estic molt d’acord amb el seu apunt. No em puc imaginar que haguès passat si, enlloc d’en Rosell, haguès estat en Laporta qui haguès (des)actuat d’aquesta manera: De ben segur que la premsa n’anirià plena de comentaris exigint el cap d’en Laporta.
Atentament