Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 9 de juny de 2008

Gueto lingüístic

Hem anat al cinema a veure Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall. Ha estat molt bé i molt divertida i no entenc massa les crítiques que ha rebut sobre localitzacions i tot plegat. Cal saber què es va a veure: és una pel·lícula d’aventures per passar l’estona, a l’estil de l’Errol Flynt dels nostres pares, un parell d’hores de diversió assegurada…

Però aquest no és el motiu de l’escrit, sinó que hem triat un cinema que projectés la pel·lícula en català o, més ben dit, el cinema ens ha triat a nosaltres perquè no hi havia gaires opcions més.

Fa vint anys quan es va estrenar l’anterior pel·lícula només es podia veure en castellà, ara la podem veure en 15 sales en català, dues a Barcelona. És molt poc encara i més quan t’has de desplaçar lluny del teu barri habitual o de la teua ciutat si vols sentir-la en la teua llengua.

En canvi, fa goig veure el cinema ple de gom a gom, militants lingüístics la majoria, tothom parlava en català i, estranyament, m’he sentit en un gueto lingüistic. Em pregunto què passaria si fos a l’inrevés, si tots els cinemes fossin en català i només un parell de sales oferissin la pel·lícula en castellà. A banda de les protestes dels autoanomenats “tolerants lingüístics” o “bilingües” de torn, no crec que hi hagués un daltabaix com ha succeït en els musicals en què diuen que només “triomfen” els que es fan en castellà.

TV3 fa 25 anys i si una cosa cal agrair-li és que ha normalitzat el fet de veure una pel·lícula en català. Avui, confesso que m’he sentit estranya al cinema, perquè no estic acostumada a veure pel·lícules en pantalla gran i en la meua llengua. Recordo vivament que una dirigent de la televisió d’aquell temps deia que, amb el cinema en català, els nens podrien jugar a indis i vaquers en la seva llengua. No sé si ha passat això a tot arreu, però la televisió en català ha estat una bona normalització. Ara faltaria que també el cinema en pantalla gran fos majoritàriament en català, no crec que la gent no hi anès per qüestió de llengua, si no ets militant lingüístic vas al cinema que et queda més a prop de casa.

Aprofito per reivindicar no només bon cinema en català, sinó bon cinema subtitulat al català, ara com ara només a la Filmoteca de la Generalitat és possible.



  1. Bones!
    Sobre el tema del bon cinema subtitulat en català fa unes setmanes que parlem amb uns amics de crear una plataforma de subtituls en la nostra llengua. Fer-ho no és gens dificil, però cal gent implicada i amb ganes. Si tens alguna idea o suggerencia… Jo sincerament estic molt cansat de veure series americanes o pel.licules d’arreu del món i tenir que llegir amb una llengua que no sento com  meva.
    Salut i força!

  2. el doblatge en català ha millorat, però pel que fa un temps enrera, feia riure. Com avuí. En una pel.lícula de Fred Astaire, m’ha sobtat escoltar que en lloc de “vinga vés!” o “vinga marxa!”, un “vinga obra’t!” ¿?… M’han xiulat les orelles.
    Per unaltre banda, deixem dir-te, sense ànim d’ofendre’t, que jo també vaig anar a veure la nova pel.lícula d’Indiana Jones. Sabia el què anava a veure. 
    Pel què fa a la meva modesta opinió, no sé per on agafar-la. Vaig torbar que dolenta, era poc.

  3. Com que el tema del català al cinema ja l’heu comentat, sols em quedar parlar de lo gran que és el cinema que es deixa tornar a reviure les aventures d’Indy en estat pur. Això si mes carregat d’efectes especials i d’un Harrison Ford repassat per l’Institut de Bellesa o photoshop.
    Vaig disfrutar com un camell, com era evident, i fins i tot buscar les ja conegudes errades que sabia que estaven per la peli perdudes, però com que és Indy tot val.
    ……vull mes …( i de pas que s’acabi la tercera triologia de SW).

  4. Hola Mònica,
    jo també vaig anar a veure la pel·lícula, però com sabia que anava a veure m’ho vaig passar molt bé, encara més tenint en compte les crítiques que havia sentit i que m’havien predisposat a una petita decepció. És Indiana Jones, una pel·lícula per deixar anar la imaginació i passar una bona estona. Ara bé, se’m va fer un pel llarga, però perquè ja no sabia com seure, ja saps perquè.
    Pel que fa al tema de la llengua… a mi m’agradaria molt més que TOT el cinema fos en versió original amb subtítols en català. Fins i tot les pelis que estan gravades en castellà i emeten pel 33… És la millor manera de gaudir de la tasca dels actors. A més a més, trobo que és una eina imprescindible per millorar el nostre nivell d’anglès, ja que la majoria de cinema que veiem està filmat en anglès.

Respon a Anna Portell Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent