Coses a dir

Fa quatre dies el Barça va fer un partidàs contra el Milan. 4 a 0. Pas a la següent ronda i, de passada, tornar-los-hi el marcador de la final d’Atenes. Emoció fins al final. Setmanes més tard el mateix Barça, amb Messi coix, superava al PSG… I ara tocava el Bayern. Segurament l’equip més en forma d’Europa, ara com ara, que és una cosa així com dir l’equip més en forma del món. I el Bayern, anit, va fer el partit de la seva vida contra el que fins fa una setmana consideràvem el millor equip del món. Perdó, rectifico, fins fa 24 hores consideràvem el millor equip del món. Pensar que el Barça ha acabat un cicle és una falta de respecte al Bayern.
 
Cert és que al Barça se’l va veure cansat, molt similar a ara fa un any en aquella eliminatòria contra el Chelsie. Cansat i sense idees fresques. En canvi, els alemanys semblava que acabessin de començar la temporada ara. L’esforç que ha fet l’equip per a arribar fins aquí ha estat titànic i ha acabat passant factura. I encara i així té la lliga a només tres punts, amb permís del Madrid. Ha fet una primera volta de somni i mostra uns números de rècord. Si guanya aquesta lliga (algú creu que no ho farà?) serà la quarta en cinc anys, això, disculpeu-me, ni en els millors somnis culés s’ho podia imaginar ningú. Ni tot el fotimer de títols que han entrat al museu en els darrers anys. Que l’equip necessita sang nova? Cert. Que potser hagués calgut fer algun altre canvi ahir per capgirar el marcador? Cert. Que ja ens vèiem altre cop agafant l’avió per anar cap a Wembley i haurem d’esperar un altre any? Cert. Però un partit no pot posar el punt i final a un cicle… si voleu, un punt i apart…

El Bayern jugarà la final a Wembley, però el Barça ha de fer un bon partit l’1 de maig. Ho necessita l’equip per tornar a tenir confiança, l’elimiantòria és pràcticament impossible, però s’han de regalar un bon partit, per a ells i per nosaltres. I el camp ha d’estar a vessar donant ales a l’equip.

Tenia males sensacions abans del partit del Bayern i aquest article em va semblar totalment fora de lloc (i malastruc). És fàcil dir-ho ara, però em semblava molt frívol pensar en un Madrid-Barça a la final, com si passar l’eliminatòria contra el Bayern fos fàcil.

En fi, ahir un dos a zero ens hagués donat una alegria, un tres a 1 una esperança, un 4 a 1 alguna possibilitat… i viure una remuntada èpica altre cop. Un 4 a 0… en fi, veurem què passa. Almenys, el partit, que tingui emoció fins al final… i, si pot ser, un bon arbitratge.