Final a Bilbao, impressionant!
50.837 espectadors en directe van veure la final; més de 40.000 eren del barça. Sant Mamés era una festa blaugrana! No som conscients, encara, del què es va aconseguir: quatre títols de quatre possibles, dos Champions consecutives, com aquells mítics sis de sis possibles de la temporada 2009-2010 de Guardiola.
Les noies del barça juguen molt bé i ho juguen tot.
Bilbao era blaugrana. Difícil trobar un racó sense samarretes blaugrana. De seguidors de l’Olimpique en vam trobar dos, amables i educats. De moment, l’afició a l’equip femení poc té a veure amb la de l’equip masculí en el sentit que hi ha cordialitat entre les parts, absència d’insults i un ambient festiu.
Vam passar per la FanZone Blaugrana, bon ambient, i vam seguir a veure l’arribada de les jugadores. L’avinguda plena de blaugrana que acompanyava el recorregut. Blau-grana i estelades. Cridòria. Per fi apareix el bus de les jugadores. Més cridòria per animar-les. Elles, mòbil en ma, gravant-ho tot. Suposo que devia ser impressionant de dalt estant, de baix ho era.
Vam anar cap a l’estadi en manifestació alegre i cantant, omplint tot el carrer, recordava altres manifestacions festives passades de la dècada anterior. Marea humana parlant català a Bilbao.
Les cançons no van parar durant tot el partit. Crits de joia en el primer gol. Nervis en el gol en contra. Èxtasi en el gol de la victòria d’Alèxia que va desembocar en una eufòria col·lectiva.
Encara ara, amb els companys de la Penya Blau-Grana de Móra d’Ebre que érem allà, quan recordem l’ambient d’aquell partit a Bilbao, les emocions viscudes, els gols… pell de gallina!