Coses a dir

Fa dies que Suzanne Vega va cantar al Palau de la música. Després de deu anys de no aparèixer per la capital catalana va oferir una hora i mitja de concert ben farcit de cançons antigues que han passat a ser clàssics. Tot un plaer escoltar-la en directe per fi, tot i què em van faltar més cançons noves i una mica més de concert… i és que sempre en volem més!

No és Suzanne Vega una cantant de masses. Molts la recorden per “Luka”, el seu gran “hit” de fa uns 20 anys, si no fos per això el nom no els hi sonaria de res. Al meu entendre té altres cançons tant o més bones, però l’èxit és imprevisible. Tampoc és que Suzanne tingui una producció molt extensa, s’ha dedicat a diversificar el seu talent (poemes, contes, etc.), i a cuidar la família (amb una desaparció d’escena d’uns quants anys arran de la mort del seu germà als atacs de NY del 2001), abans de fer grans gires o grans espectacles. És una artista per a petit format, amb cançons com Caramel que em van fer emocionar a l’escoltar-la en directe.

Encara que recordo un vídeo (que m’agradaria poder trobar), d’un concert a Wembley al 89 (crec), amb l’estadi ple de gom a gom, el seu gran moment. Impressionant.
 
Per a ella sembla que no passin els anys. Amb  la seua guitarra acústica, l’excel·lent Mike Visceglia al baix (l’acompanya pràcticament des del començament de la seua carrera), i un sorprenent i també excel·lent Doug Yowell a la bateria, en té prou per oferir bona música.

Al Palau de la Música ens vam reunir una bona pila de gent, molts àvids d’escoltar Suzanne en directe, fans incondicionals alguns i altres que l’escoltaven per primera vegada, però que els va impressionar la seua veu. La música va entrar per tots els porus de la nostra pell i ella anava adobant cada tema amb explicacions sobre el com o quan l’havia composat, sense deixar d’esmentar la bellesa del Palau. Són els petits regals que ens va fer en una nit màgica que va trigar a començar per la presència d’una telonera que no va estar malament, però que encara va fer venir més ganes d’escoltar Suzanne. 

Va dir que no sabia perquè havia trigat tant a tornar (sincerament, jo tampoc), i que volia tornar més sovint. Serà un èxit si les gires que fa per Europa inclouen també Catalunya on es va veure que té un públic fidel i incondicional.

(En vaig parlar:  aquí, aquí i aquí.)

Aquí podeu trobar les crítiques que van sortir als diaris sobre el concert.