Coses a dir

Encara em costa de creure, suposo que quan vegi les fotos en tindré més record, però fa unes hores m’han fet una festa sorpresa i encara estic en estat de xoc…

M’ha dut enganyada a un restaurant proper. En S. i la P. ens diuen si volem anar a sopar amb ells, què et sembla?
En arribar, però el panorama era ben diferent. En obrir la porta s’ha fet la llum i una gentada ha aparegut de sobte. Gent de tot arreu, de tots els àmbits, de molts moments dels meus quaranta anys de vida… un veritable plaer retrobar-los, un estímul, un alè, un somni…

No he parat de xerrar durant les tres hores que hi hem estat, tot i què no he pogut fer-ho amb tothom ni el temps que hagués volgut, després hem continuat xerrant en petit comitè fins ara… només espero tenir més temps per gaudir de les cullerades d’amics a poc a poc i continuar amb el plaer de xerrar i xerrar fins que el cos digui prou.

Quin dia…i, sobretot, quina nit!