“Espanya dobla la mitjana europea dels alumnes que deixen els estudis abans d’acabar secundària“. Malta és l’últim país, Portugal i Espanya estan just per sobre i van de bracet. Trista estadística. La culpa, si es pot dir així, és el boom immobiliari que va fer que molts joves deixessin els estudis per anar a treballar a la construcció. Dono fe. Alumnes meus amb dificultats d’aprenentatge, amb un entorn familiar poc favorable per a seguir estudiant i moltes ganes de marxar del centre em deia: “profe, aviat seré allà (assenyalant una obra propera) i guanyaré més diners que tu” (sic). I tenia raó. Treballant més hores i al ras, a mercè de la intempèrie, però un noi de 16 anys guanyava més que un professional de l’ensenyament. Inútil esmerçar esforços en intentar convènce’l de seguir estudiant, ells marxaven a l’obra i elles a fer de perruqueres. Alguns alumnes que havien deixat els estudis per anar a treballar a l’empresa amb pare (posar aires condicionats), els veies passar, tot just acabats de fer els 18 anys, amb un Audi nou de trinca… I és llavors quan et planteges si les coses van bé o tot acabarà petant, com així ha estat...
En aquesta época de crisi l’estudi torna a ser un valor. Ara no poden ni
volen deixar els estudis, perquè no hi ha feines miraculoses que donin
molts diners amb poc esforç. A poc a poc torna el seny i els Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior són cada vegada més populars,
afortunadament. Hi ha una àmplia oferta formativa i segur que aquestes
estadístiques negatives canvien en pocs anys, és lògic pensar-ho
almenys. Potser per això magisteri és una carrera molt sol·licitada, com també són cada dia més els professionals d’altres camps que han optat ara per dedicar-se a l’ensenyament al quedar-se sense feina. I tot s’hi val per treballar, a l’institut hi ha casos de jornades d’1/3 (és a dir treballar un terç de l’horari amb el sou corresponent) que venen de lluny (País Valencià), potser una hora i mitja en cotxe, i tots diuen el mateix, hi ha molta demanda i poques baixes i s’ha d’aprofitar tot.
I si a això hi afegim el Singulars d’anit amb el Santiago Niño Becerra, em sembla que patirem molt.
La crisi té les seues coses negatives i molt negatives, però si fa
tornar el seny als escèptics en la formació, benvinguda sigui.